En línia amb amb el compromís de Linguapax de difondre les activitats i els continguts de la Dècada Internacional de Llengües Indígenes 2022-23, aquí us oferim un resum de la inauguració.

El passat 16 de desembre de 2022 es va celebrar a la seu de les Nacions Unides de Nova York un esdeveniment d’alt nivell per inaugurar la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes 2022-2032. El president de l’Assemblea General, Csaba Körösi, va obrir la cerimònia fent referència a les paraules de Samuel Johnson que, al segle XVIII, deia que  “La llengua és el vestit del pensament”, a partir de les quals va anar desgranant els aspectes més rellevants que abordaria la Dècada. Si amb cada llengua que s’extingeix, desapareix el pensament, és a dir, la cultura, la tradició i el coneixement que porta associada, és evident que cal una transformació radical en la manera de relacionar-nos amb el nostre entorn. Si volem protegir la natura amb èxit, hem d’escoltar els pobles indígenes i cal que ho fem en els seus propis idiomes. Ells són els guardians de gairebé el 80% de la biodiversitat que resta al món. I tanmateix, cada dues setmanes mor una llengua indígena. El debat s’ha de plantejar més enllà de la preservació, dinamització i promoció de les llengües indígenes, i vincular-lo amb la protecció de la Mare Terra, especialment pel que fa al canvi climàtic, mitjançant l’enfortiment de la diversitat lingüística, per contribuir a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030  i a la protecció i a la promoció efectiva dels drets humans.

A més del president Csaba Körösi, en el discurs d’obertura hi van intervenir la secretària general de l’ONU, Maria-Francesca Spatolisano i del president del Fòrum Permanent de les Nacions Unides per les Qüestions Indígenes, Dario José Mejía Montalvo. Posteriorment, els 19 ponents que van prendre la paraula durant el ple, centraren les seves intervencions a descriure com s’implementaria el Pla d’Acció Global: 1) Quin suport concret es pot donar per facilitar la transmissió intergeneracional de les llengües indígenes a les generacions futures? 2) Quins passos haurien de prendre totes les parts interessades per a la implementació del Pla d’Acció Global de la Dècada Internacional? i 3) Quin paper poden tenir les institucions i organitzacions dels pobles indígenes, els estats membres i el sistema de les Nacions Unides en la preservació i revitalització de les llengües dels pobles indígenes?

La majoria de les persones participants – des de les representants dels estats membres i de les Regions Socioculturals dels Pobles Indígenes, fins a la resta de grups o organitzacions que treballen en temes de pobles indígenes – van coincidir en el fet que hi ha una necessitat imperiosa de treballar per revertir la situació i aturar la tendència actual que en porta a la pèrdua, a finals del segle XXI, d’almenys 2000 llengües, una tragèdia per a la humanitat.

La resta de persones participants van aportar idees i solucions que podríen significar canvis importants:

Mèxic en nom del Grup d’Amics dels Pobles Indígenes (que està format per Argentina, Austràlia, Brasil, Bolívia, Canadà, Colòmbia, Regne de  Dinamarca, Dominica, Equador, el Salvador, Estònia, Finlàndia, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Noruega, Nova Zelanda, Espanya, Paraguai, Perú i EUA), la República Dominicana en nom del Sistema d’Integració Centreamericà -SICA: Belize, Costa Rica, el Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà)- amb les seves 40 llengües indígenes (16 d’elles transfrontereres), Colòmbia amb les seves 65 llengües indígenes, i Bolívia amb els seus 36 pobles indígenes, entre d’altres, van suggerir fusionar la Dècada de les Llengües Indígenes amb l’assoliment de l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La Unió Europea amb les seves 60 llegües indígenes parlades per 40 milions de persones, la Regió Sociocultural dels Pobles Indígenes d’Àfrica, Nova Zelanda, la Regió Sociocultural dels Pobles Indígenes del Pacífic (la regió sociocultural més gran de l’ONU, que va recordar a l’audiència que una de cada cinc llengües en perill imminent d’extinció es troba al Pacífic), la Regió Sociocultural dels Pobles Indígenes de l’Àrtic, la Federació Russa amb les seves 74 llengües indígenes, Equador, la Regió Sociocultural dels Pobles Indígenes d’Amèrica Central i del Sud i el Carib, i Guatemala amb les seves quatre llengües indígenes, entre d’altres, van instar la UNESCO i els diferents actors a finançar l’apoderament dels pobles indígenes implementant una legislació que demostri genuïnament la voluntat política per aconseguir la igualtat dels pobles indígenes i que permeti finançar una educació de qualitat en llengües indígenes, contribuir econòmicament a la prestació de serveis en llengües indígenes (és el cas del Equador, que va sol·licitar senyalització institucional, viària i territorial en ambdues llengües) i proporcionar recursos humans que garanteixin la utilització d’aquestes llengües (ex. Rússia per qui el camp clau en aquesta àrea és l’educació, la cultura i la digitalització i l’objectiu principal de la qual és superar les bretxes digitals que pateixen els pobles que resideixen en territoris remots o que porten vides nòmades).

Filipines amb els seus 14 milions d’habitants indígenes i els seus 110 grups etnolingüístics, Austràlia amb les seves 250 llengües indígenes de les quals només 120 es parlen actualment, Guyana amb les seves nou llengües indígenes, Nicaragua amb els seus nou pobles indígenes, Paraguai amb els seus 19 poble indígenes integrats en cinc famílies lingüístiques, i el Salvador amb el Nàhuatl com a única llengua ancestral que encara és viva en aquest país, entre d’altres, van insistir a vincular la preservació de les llengües indígenes amb la protecció dels drets humans i dels pobles indígenes i a coordinar aquesta Dècada de dinamització lingüística amb la Dècada dels Oceans, amb els objectius de biodiversitat i temes del canvi climàtic.

Com a conclusió, cal remarcar la unanimitat en considerar que només s’avança amb èxit en aquesta Dècada si els pobles indígenes participen activament en les posicions de lideratge del govern i en els rols de presa de decisions.

“Les llengües expliquen les històries de la humanitat. Són una àncora per al nostre passat i una brúixola per al nostre futur. Les llengües indígenes poden unir les nacions, en un moment en què necessitem unir-nos més que mai”.  

Rawinia Higgins, Representant dels Pobles Indígenes de la Regió Sociocultural del Pacífic.

Amb el suport de: