Articles i entrevistes

L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia?

Swagata Basu L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia? “Cal que les societats diverses trobin la manera d’equilibrar dues necessitats paral·leles: la necessitat de tenir una llengua comuna per poder-se comunicar amb tots els parlants i la necessitat que cada individu pugui utilitzar la seva pròpia llengua (encara que hi hagi…

¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile

Macarena Dehnhardt ¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile “Para lograr comunicarnos en una sociedad multilingüe la traducción y la interpretación no pueden dejarse de lado, lo que necesariamente implica la creación de políticas de traducción que regulen este tipo de actividades y la implementación de intérpretes en los servicios públicos. Al mismo…

La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals

Nina Carlsson La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals «En els pocs casos en què el coneixement d’una llengua minoritària serveix com a requisit lingüístic per a la naturalització, com, per exemple, a Finlàndia, en què els immigrants poden demostrar coneixements de finès o de suec per aconseguir la ciutadania, la motivació per aprendre la llengua minoritària…

Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya

Charo Reyes Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya «En un escenari internacional com l’actual, en què el creixement dels partits «antimigració» està allunyant els debats polítics de la justícia social per a tothom i centrant-se en nocions antigues i renovades d’alteritat, les pràctiques comunicatives se solen interpretar com a amenaces a les identitats nacionals, i la diversitat lingüística és…

Conversa entre Charo Reyes i Nina Carlsson

La residència Faber d’Olot, vinculada a l’Institut Ramon Llull, va planificar per al 2019 una residència titulada «Polítiques migratòries, polítiques de diversitat», a la qual convidava a participar sociòlegs, politòlegs, antropòlegs, historiadors, educadors socials, economistes, advocats i investigadors i professionals de la matèria, amb la intenció de debatre els reptes que afronten governs, institucions i ciutadania a l’hora de gestionar aquests canvis. Charo Reyes, investigadora de CER MIGRACIONS-EMIGRA i Europa…

Share