Articles i entrevistes

Webinar – Llançament de la publicació “Estat de la recerca sobre llengües indígenes”.

Al desembre de 2018, amb motiu de l’inici de l’IYIL2019, la UNESCO va llançar una convocatòria mundial en la qual convidava a investigadors/es a presentar treballs de recerca sobre llengües indígenes que demostressin una diversitat d’estudis a tot el món en els molt diversos entorns de les llengües indígenes en societats multilingües i lingüísticament diverses, posant l’accent en les comunitats lingüístiques desfavorides. En total, en 2019 es van presentar 278…

Projecció del documental YONAGUNI a Tòquio

Els membres de Linguapax Àsia van participar en la projecció del documental YONAGUNI, a l’Institut Italià de Cultura de Tòquio,el 21 d’abril de 2022. La pel·lícula dels artistes italians Anush Hamzehian i Vittorio Mortarotti retrata, amb una sensibilitat artística excepcional, la comunitat minvant i la llengua en desaparició dunan de l’illa Yonaguni, a l’arxipèlag de Ryukyu, al sud del Japó. El destacat sociolingüista Patrick Heinrich, que és un antic membre…

Publicació del llibre «Comunitats lingüístiques al Japó»

Diversos membres de Linguapax Àsia han contribuït amb articles a la recent publicació «Comunitats lingüístiques al Japó» d’Oxford University Press. El llibre ofereix una visió sociolingüística amplia de la situació lingüística al Japó, incloent les llengües nacionals, les llengües comunitàries i les llengües de la cultura, la política i la modernització. En el llibre, Sachiyo Fujita-Round, de Linguapax Àsia, parla de les «Comunitats lingüístiques del sud de Ryukyu: Miyako, Yaeyama…

Comença el projecte “La llengua dels ocells”

Els dies 8 i 10 d’abril, la bella ciutat d’Ancona (Itàlia) va acollir la reunió de llançament del projecte “La llengua dels ocells”, liderat per l’associació cultural italiana MALTE – Musica Arte Letteratura Teatro Ecc., amb la participació de l’associació Sens-Interdits de Lió (França), el Boat People Projekt de Gottingen (Alemanya), l’Associació Djarama de Ndayane (Senegal) i Linguapax.     “La langue des oiseaux”, també anomenat BIRD (de les sigles…

Linguapax Amèrica Llatina presenta dos projectes musicals en llengües natives

El Disc Compacte Creación Musical en Llenguas Originarias és un projecte que es va realitzar en col·laboració amb dones i homes artistes de diverses comunitats i parlants de diferents llengües originàries. Entre elles podem trobar als rapers mixe i maia, «Mixe-Represent» de Tamazulapan del Espíritu Santo (Oaxaca) i «Pat Boy», oriünd de Felipe Carrillo Puerto (Quintana Rosego). D’altra banda, emprant l’estil del Bel Canto, María Reyna de Tlahuitoltepec (Oaxaca), utilitza…

Afrontar l’hegemonia lingüística

Robert Phillipson, professor emèrit a l’Escola de Negocis de Copenhaguen i membre del consell assessor de Linguapax, ha tractat el tema de l’hegemonia lingüística en dues ocasions. La primera va ser en el Fòrum Vives «Objectiu 2025 sobre la política de llengua universitària» a la Universitat de València, el 25 de novembre de 2021. En la conferència inaugural «Limitacions i reptes en l’enfortiment del multilingüisme en l’educació superior», es va…

Les llengües no moren, les maten!

El passat 28 de març la presidenta de Linguapax, Mònica Pereña, i el Director general de Difusió de la Generalitat de Catalunya, Ignasi Genovès, van inaugurar l’exposició “Les llengües no moren, les maten”, que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona fins al 8 de maig (entrada lliure). El títol de l’exposició s’inspira en el discurs que va pronunciar Yásnaya Aguilar Gil a la Cambra de diputats de Mèxic,…

Premi internacional Linguapax 2022: convocatòria oberta.

El Premi Internacional Linguapax és un reconeixement a l’acció duta a terme per persones, col·lectius o entitats des de diferents àmbits i des de diferents àrees del coneixement a favor de la preservació de la diversitat lingüística, de la revitalització i reactivació de comunitats lingüístiques i de la promoció del multilingüisme. El seu propòsit és identificar, valorar i difondre actuacions d’èxit i bones pràctiques arreu del món, que serveixin de…

Publicats quatre llibres de contes folklòrics multilingües il·lustrats

Una col·laboració entre contacontes de les illes Ryūkyū (Japó), artistes, investigadors i un professor de llengua, entre els quals membres de Linguapax Asia, ha donat fruit. S’acaben de publicar tres llibres de contes il·lustrats, i se n’espera un més al març. Originalment, l’equip de treball de l’Institut Nacional de la Llengua Japonesa (NINJAL, per les seves sigles en anglès) que documenta les llengües ryukyuenques en perill va començar a recopilar…

La UNESCO presenta el Pla d’Acció Global per a la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes 2022-2032

El 18 de desembre de 2019, l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 74/135 (A/RES/74/135) sobre els drets dels pobles indígenes, va proclamar el període 2022-2032 Dècada Internacional de les Llengües Indígenes. La proclamació de la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes respon a la situació següent: • Les llengües d’arreu del món continuen desapareixent a un ritme alarmant. Moltes d’aquestes són llengües autòctones la qual cosa vol…

Premi Linguapax 2021 a IBT: llengües locals, multilingualisme i emancipació de les comunitats

El 21 de desembre de 2021, l’organització pakistanesa IBT va rebre el Premi Internacional Linguapax 2021. Mònica Pereña, presidenta de Linguapax, va obrir la cerimònia, i la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, va assenyalar la importància del Premi i el va lliurar oficialment als cofundadors d’IBT Zubair Torwali i Aftab Ahmad. En la segona part de l’esdeveniment, Hamza Ali Rajà, mediador cultural de l’Ajuntament de Barcelona, va…

Comunicat de Linguapax Internacional en defensa de l’Institut Nacional de Llengües Indígenes, INALI, de Mèxic.

Quan tot just comença aquest any 2022, la presidència de la República mexicana ha anunciat la dissolució de l’Institut Nacional de Llengües Indígenes, INALI, l’organisme encarregat de la defensa i la promoció dels drets lingüístics de les comunitats parlants mexicanes creat el 2003 amb l’objectiu de donar un tracte acadèmic rigorós a la preservació de les més de 60 famílies etnolingüístiques del país. Sorprèn un anunci d’aquestes característiques l’any d’inici…

Taula de diàleg “Hacia el Decenio Internacional de Lenguas Indígenas 2022-2032: Retos y perspectivas desde la lingüística”

El Grup d’Acompanyament a les Llengües Amenaçades GALA-Linguapax, va participar a la Taula de diàleg “Hacia el Decenio Internacional de Lenguas Indígenas 2022-2032: Retos y perspectivas desde la lingüística”, en el marc de la Fira de les llengües indígenes nacionals (FLIN) de Mèxic, per a discutir accions i recomanacions per al llançament de la Dècada i valorar la política de l’estat mexicà envers les llengües indígenes. El desenvolupament de la…

Idara Baraye Taleem-o-Taraqi rep el Premi Internacional Linguapax 2021

No ha estat gens fàcil per al jurat del Premi Internacional Linguapax escollir entre diverses candidatures de persones, grups i entitats de diferents parts del món que treballen per la preservació i la promoció de les llengües amenaçades, el multilingüisme, els drets lingüístics i la diversitat lingüística. Finalment, l’elegida ha estat Idara Baraye Taleem-o-Taraqi, també anomenada IBT, una organització torwali del districte de Swat, al Pakistan, que té la missió…

El rol de les llengües en el desenvolupament, la pau i la reconciliació: esdeveniment paral·lel UNESCO

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha reconegut i reafirmat la diversitat lingüística i el multilingüisme com a àrees prioritàries per a la comunitat internacional, amb la proclamació de l’Any Internacional de les Llengües Indígenes 2019 i més recentment la de la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes IDIL 2022-2032. La UNESCO ha estat designada per a desenvolupar, en cooperació amb una àmplia gamma de socis entre els quals es…

Josep Lo Bianco rep el premi internacional Ramon Llull de catalanística i diversitat cultural

Diversitat lingüística i pau, els objectius bàsics de Linguapax, als quals la nostra organització deu el nom, són també els eixos de treball d’un referent internacional en política lingüística i resolució de conflictes, Joseph Lo Bianco, membre del nostre consell assessor, gran coneixedor de la societat i la cultura catalanes, i docent del curs en línia Diversitat lingüística, per a què?* El catedràtic d’Educació, Llengua i Alfabetització de l’Escola d’Estudis…

OpenSpeaks: desenvolupant recursos oberts per a arxivistes multimèdia

Mentre treballava amb activistes digitals per a les llengües a Àsia, concretament durant el començament de la COVID-19 l’any passat, l’equip d’OpenSpeak (un conjunt d’eines per a la documentació d’idiomes en format multimèdia creat el 2017), es va adonar d’algunes de les dificultats pràctiques de la documentació audiovisual de les llengües indígenes o en perill d’extinció. L’impacte advers de la pandèmia en les poblacions indígenes va ser una advertència per…

Nova publicació: Guia pràctica de revitalització de llengües amenaçades

L’editorial Cambridge University Press acaba de publicar el llibre Revitalizing Endangered Languages. A Practical Guide (2021), editat per Justyna Olko, de la Uniwersytet Warszawski (Polònia) i Julia Sallabank, de l’Escola d’Estudis Orientals i Africans de la University of London. Ja fa gairebé tres dècades des de que un grup de lingüistes, durant la celebració del congrés de la Linguistic Society of America (1992), van cridar a l’acció per combatre la…

Consultes regionals en preparació del Pla d’Acció Global per a la Dècada Internacional de les Llengües Autòctones IDIL 2022-2032

Linguapax col·labora amb la UNESCO com a membre del grup ad hoc per a l’elaboració d’un Pla d’Acció Global per a la Dècada Internacional de les Llengües Autòctones IDIL 2022-32. Amb l’objectiu de difondre la informació sobre la Dècada, avui publiquem el primer d’una sèrie de resums de les activitats desenvolupades en aquest marc. En el marc del procés preparatori de la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes 2022-2032 (IDIL2022-32),…

Presentació del llibre Tyety Ñutyol (El nen prodigi), a la delegació d’Amèrica Llatina

Tyety Ñutyok significa “el nen prodigi” i és el títol d’un llibre trilingüe amb realitat augmentada narrat i escrit en llengua umbeyajts per l’investigador ikoots Obdulio Muriel Díaz. El llibre, amb traduccions a l’anglès i espanyol, ha estat publicat per Editorial Resistència, amb la col·laboració de l’Ambaixada d’Austràlia a Mèxic, investigadors australians i italians, coordinats pel doctor José Antonio Flores Farfán, investigador del “Acervo Digital de Lenguas Indígenas” del CIESAS…

L’ILHA celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna de forma virtual

L’Associació Internacional de les Llengües d’Herència (ILHA) és una organització sense ànim de lucre que actualment compta amb vint-i-nou escoles internacionals i en llengües d’herència a Edmonton, Canadà. L’IHLA té una llarga tradició en la construció d’una societat inclusiva, proporcionant suport a les escoles d’idiomes i promovent el respecte per totes les cultures. L’objectiu de l’IHLA és conservar les llengües d’herència, preservar el bilingüisme, el multilingüisme, el plurilingüisme i promoure…

Dones i llengües

EL ROL DE LES DONES EN LA PROTECCIÓ DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA No hi ha cap dubte sobre la importància de les dones en la transmissió de llengües. Des del principi del temps, han estat les mares les principals responsables de l’educació primerenca de les seves criatures. Sovint, les àvies o altres dones del cercle familiar també ajudaven (especialment en els casos en què la mare moria en el part…

Llengua materna i diversitat lingüística

Cada 21 de febrer l’UNESCO celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb una especial atenció a les llengües indígenes i minoritàries, “per promoure la consciència de la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme”. Linguapax comparteix aquest objectiu i participa en la celebració, però des d’un punt de vista crític sobre el concepte de la llengua materna. En canvi, proposem la diversitat lingüística com un enfocament alternatiu a…

Marja-Liisa Olthuis entrevistada per Tove Skutnabb-Kangas

MARJA-LIISA OLTHUIS entrevistada per Tove Skutnabb-Kangas (Nota inicial.) Aquest petit text està basat en un intercanvi de missatges de correu electrònic en què Marja-Liisa Olthuis, la guanyadora del Premi Linguapax 2020, em va contestar les preguntes que jo (TSK) li vaig enviar l’octubre del 2020. He resumit algunes de les seves respostes, i en altres casos reprodueixo literalment les meves preguntes i les seves respostes. Marja-Liisa Olthuis va néixer a…

Crisis ambientals i sanitàries i llengües minoritzades a l’Himàlaia

El professor de la Universitat de la Trobe (Melbourne) i col·laborador de Linguapax International Gerald Roche repassa la sèrie d’articles publicada a l’Australian Himalayan Research Network, centrada en la gestió del multilingüisme i les crisis ambientals i sanitàries recents a l’Himàlaia. _______________________________ Esperonada per l’augment dels esforços de traducció en resposta a la pandèmia del COVID-19, l’Australian Himalayan Research Network ha allotjat una sèrie de publicacions que examinen les interaccions…

Ngugui parla en nom de tots

Mary Ann Newman Ngugi parla en nom de tots Amb motiu del lliurament del Premi Internacional Catalunya a l’escriptor kenià Ngugi wa Thiong’o, la lingüista, traductora i presidenta del guardó Mary Ann Newman ens n’ofereix una semblança biogràfica. “Ngugi parla de nosaltres. Parla del poder de les llengües, amb independència del nombre de parlants que tinguin.” Podeu llegir l’article complet aquí.    

L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia?

Swagata Basu L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia? “Cal que les societats diverses trobin la manera d’equilibrar dues necessitats paral·leles: la necessitat de tenir una llengua comuna per poder-se comunicar amb tots els parlants i la necessitat que cada individu pugui utilitzar la seva pròpia llengua (encara que hi hagi…

¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile

Macarena Dehnhardt ¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile “Para lograr comunicarnos en una sociedad multilingüe la traducción y la interpretación no pueden dejarse de lado, lo que necesariamente implica la creación de políticas de traducción que regulen este tipo de actividades y la implementación de intérpretes en los servicios públicos. Al mismo…

La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals

Nina Carlsson La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals «En els pocs casos en què el coneixement d’una llengua minoritària serveix com a requisit lingüístic per a la naturalització, com, per exemple, a Finlàndia, en què els immigrants poden demostrar coneixements de finès o de suec per aconseguir la ciutadania, la motivació per aprendre la llengua minoritària…

Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya

Charo Reyes Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya «En un escenari internacional com l’actual, en què el creixement dels partits «antimigració» està allunyant els debats polítics de la justícia social per a tothom i centrant-se en nocions antigues i renovades d’alteritat, les pràctiques comunicatives se solen interpretar com a amenaces a les identitats nacionals, i la diversitat lingüística és…

Conversa entre Charo Reyes i Nina Carlsson

La residència Faber d’Olot, vinculada a l’Institut Ramon Llull, va planificar per al 2019 una residència titulada «Polítiques migratòries, polítiques de diversitat», a la qual convidava a participar sociòlegs, politòlegs, antropòlegs, historiadors, educadors socials, economistes, advocats i investigadors i professionals de la matèria, amb la intenció de debatre els reptes que afronten governs, institucions i ciutadania a l’hora de gestionar aquests canvis. Charo Reyes, investigadora de CER MIGRACIONS-EMIGRA i Europa…

Share