Presentació del llibre Tyety Ñutyol (El nen prodigi), a la delegació d’Amèrica Llatina

Tyety Ñutyok significa “el nen prodigi” i és el títol d’un llibre trilingüe amb realitat augmentada narrat i escrit en llengua umbeyajts per l’investigador ikoots Obdulio Muriel Díaz. El llibre, amb traduccions a l’anglès i espanyol, ha estat publicat per Editorial Resistència, amb la col·laboració de l’Ambaixada d’Austràlia a Mèxic, investigadors australians i italians, coordinats pel doctor José Antonio Flores Farfán, investigador del “Acervo Digital de Lenguas Indígenas” del CIESAS i coordinador de Linguapax Amèrica Llatina.

El llibre Tyety Ñutyok va ser presentat públicamente el passat 25 de febrer, amb la reunió d’una comunitat intercultural, mitjançant transmissió digital amb origen a Mèxic, amb participants en San Dionisio de la Mar, Oaxaca, Austràlia i Itàlia. Aquesta comunitat intercultural ha treballat durant diversos anys en les comunitats ikoots, “huaves”, de San Dionisio de la Mar i de San Mateos de la Mar, on ha sabut recollir les expressions culturals i lingüístiques de les dones i homes de la mar. El seu treball conjuga els sabers d’artistes del poble ikoots dedicats a la recuperació de la seva oralitat amb el treball acadèmic de revitalització lingüística aplicada d’investigadors d’Austràlia, Itàlia i Mèxic.

La presentació va començar amb les paraules d’Itzel Salas, de l’ambaixada d’Austràlia, qui va expressar la importància de donar suport a aquest tipus de treball de col·laboració internacional en favor de la recuperació de les llengües originàries amenaçades i ha ratificat el suport compromès del seu govern.
Després de la seva intervenció, l’investigador Ghil’ad Zuckerman, de la Universitat d’Adelaide (Austràlia), va lamentar la repressió per motius de diversitat lingüística que pateixen pobles del Pakistan i Bangladesh. També va destacar el seu treball sobre “revivalística”, concepte creat per ell, que consisteix en un procés de reavivament lingüístic de llengües que romanen adormides.

Després va tocar el torn a l’italià Francesco Zanotelli, qui durant molts anys ha estudiat els mites de les comunitats ikoots, com la de Sant Dionisio de la Mar. Aquest investigador de la Università di Messina ha contribuït a la recuperació dels sabers ancestrals dels ikoots dipositats en la seva memòria ancestral, que ell ha trobat lingüísticament actius en la seva oralitat, com el mite del Tyety Ñutyok, un nen prodigiós menyspreat per la seva pròpia comunitat, referint-se a la síndrome de “ningú és profeta en la seva terra”, al qual també es va referir Ghil’ad.

La investigadora Flavia Cuturi de la Universitat de Nàpols “L’Orientale” va destacar que es tracta d’un llibre molt atractiu, que fa imaginar mons, sobretot per qui no coneix aquest lloc, ni tampoc coneix la llengua originària del poble ikoots.

Chiara Bresciani, investigadora italiana de la James Cook University, de Dinamarca, va destacar la importància de preservar les llengües originàries que es veuen amenaçades, perquè, d’acord amb consideracions estadístiques, la pèrdua de les llengües originàries està associada amb la pèrdua de coneixements relacionats amb la convivència de les comunitats dels pobles originaris amb el seu medi ambient. També va emfatitzar que la relació entre llengua i cultura és molt més complexa del que sembla.

Després, el moderador, José Antonio Flores Farfán, va presentar a la investigadora de la Unitat Regional Pacífic sud del CIESAS, becària del CONACYT, Laura Montesi, qui va destacar el treball de l’autor, l’artista ikoots Obdulio Muriel Díaz, per la seva dedicació a l’elaboració d’aquest llibre, la seva cura en tots els ordres implicats en la realització d’aquesta obra i les seves virtuts artístiques, gràcies a les quals el llibre conté la màgia que sorgeix de la mitologia del poble ikoots, i és per tant de gran valor per a la confirmació de la identitat cultural d’aquest poble ancestral.

Va seguir l’investigador italià Cristiano Tallé, qui va fer referència a la presència de nens prodigiosos en la mitologia ikoots. Són personatges mitològics el simbolisme dels quals serveix per a veure la part extraordinària continguda en la vida quotidiana, l’extraordinari en l’ordinari de la cosmogonia del poble ikoots, que aquests nens prodigiosos ens ajuden a descobrir en nosaltres mateixos.

Després va tocar el torn d’intervenció a l’autor Obdulio Muriel Díaz, qui va agraïr a l’equip d’investigadores i investigadors italians i australians que van contribuir en la realització d’aquest llibre d’enorme importància per als ikoots. Obdulio Muriel va explicar que el llibre està pensat especialment per a les noves generacions d’ikoots que estan deixant de parlar la seva llengua i que comencen a oblidar les seves expressions culturals com ho és el nen prodigiós, Testy Ñutyok, que és present en la vida de cadascun dels ikoots de diferents maneres. Per exemple, va dir l’autor, en la cova del Cerro Cristo està viu el ritu dedicat al nen prodigiós, qui estimava molt al poble de San Dionisio de la Mar. Va fer referència a les peticions que se li fan al Tyety Ñutyok, el nen prodigiós, relacionades amb obtenir bona pesca, bones collites, bona pesca, bon clima per al treball, la qual cosa confirma la profunda presència simbòlica que té aquest personatge mitològic tant en la vida ritual com en la vida quotidiana, en la cosmovisió de tot un poble originari, com el poble ikoots.

Va participar també Josefina Larragoiti Oliver, directora d’Editorial Resistència, que va produir el llibre. Ella va parlar de la seva experiència enriquidora en la producció d’aquesta sèrie de llibres en llengües originàries, com Tyety Ñutyok. Es proposa d’aconseguir més lectors, la qual cosa ajuda al fet que entre la població infantil ikoots s’enforteixi la seva identitat cultural.

També va ser present la il·lustradora del llibre, Dafne Arévalo Flores, qui es va encarregar de recrear el text amb imatges que van donar vida al personatge mitològic que fa accions prodigioses, plenes de màgia i encant, mateixes que es veuen reflectides en forma onírica altament creativa en les pàgines d’aquest llibre. El treball artístic de la il·lustradora es conjuga amb la profunditat filosòfica que conté aquesta obra, que deixa constància de la bellesa que anima la cosmovisió dels ikoots.

Per part de l’Editorial Resistència també va parlar el dissenyador Víctor Palacios, qui es va encarregar d’aplicar la tecnologia coneguda com a realitat augmentada, amb la qual el contingut oral literari i visual del llibre adquireix gran realç, fent-lo més atractiu per al públic per al qual està dirigit.

Finalment, el coordinador d’aquesta experiència editorial, l’investigador José Antonio Flores Farfán, va ressaltar la importància de continuar abonant a l’intercanvi de pràctiques culturals que enriqueixin la revitalització lingüística dels pobles originaris.
També va ressaltar les virtuts de la comunitat intercultural que ha fet possible la realització d’aquest llibre Tyety Ñutyok, així com també el propiciar noves experiències que enforteixen els drets lingüístics de tots els pobles originaris.

La presentació del llibre Tyety Ñutyok va ser una reunió intercultural d’alt nivell d’intercanvi de coneixements molt enriquidora, que aporta a les activitats de revitalització lingüística, en plena instauració del Decenni de les Llengües Originàries a tot el món, impulsat per l’Organització de les Nacions Unides ONU a través de la UNESCO, que comença en el 2022.

Share