Nova publicació: Guia pràctica de revitalització de llengües amenaçades

L’editorial Cambridge University Press acaba de publicar el llibre Revitalizing Endangered Languages. A Practical Guide (2021), editat per Justyna Olko, de la Uniwersytet Warszawski (Polònia) i Julia Sallabank, de l’Escola d’Estudis Orientals i Africans de la University of London.

Ja fa gairebé tres dècades des de que un grup de lingüistes, durant la celebració del congrés de la Linguistic Society of America (1992), van cridar a l’acció per combatre la implacable disminució de la diversitat lingüística del món. Des de llavors, la producció intel·lectual sobre el camp de les llengües amenaçades i la seva revitalització ha crescut exponencialment, amb aportacions de diverses disciplines, que inclouen la sociologia del llenguatge, l’antropologia lingüística, la política i la planificació lingüístiques i la ciència política, entre d’altres.

Podem afirmar sense dubte que, en tots aquests anys, la teorització sobre els processos de desplaçament lingüístic i, en menor mesura, els processos de revitalització han ocupat una bona part del temps i els esforços del món acadèmic interessat en aquestes qüestions. Molt més escasses són, però, les contribucions amb exemples pràctics i útils per a les comunitats lingüístiques i els i les activistes que estan liderant la recuperació de llengües i cultures minoritzades arreu del món.

Amb una aproximació semblant al llibre seminal The Green Book of Language Revitalization in Practice editat per Leanne Hinton y Kenneth Hale l’any 2001, aquesta guia pràctica ofereix un ampli ventall d’estudis de cas, escrits per acadèmics/activistes per les llengües subordinades, amb la intenció de compartir experiències positives de revitalització que sorgeixen des de la base i que van més enllà de les polítiques lingüístiques institucionals.

S’inclouen en el llibre discussions sobre temes centrals en aquests complexos i multifacètics processos com poden ser el paper de les actituds i les ideologies lingüístiques, l’empoderament i l’agència dels i les parlants, els beneficis tant econòmics com de benestar emocional per a les comunitats, o les accions de les ONG i altres agents implicats en aquests esforços.

Tanmateix, es presenten més de quaranta exemples de comunitats lingüístiques que estan expandint els àmbits funcionals de les seves llengües amb l’ajut de les noves tecnologies, les arts (música, teatre, cinema i altres produccions audiovisuals) o l’educació tant informal com formal.

És, en definitiva, un llibre únic, que pot ser de gran utilitat per a entendre diverses maneres d’encarar les estratègies de revitalització lingüística i que, malgrat les diferències i especificitats dels contextos locals, poden inspirar totes aquelles persones que estan treballant per la recuperació de llengües minoritzades.

Entre els autors, destaquem els membres dels Consell Assessor de Linguapax: Josep Cru i Olimpia Squillaci (també membres de la Delegació Linguapax Europa), Matthias Brenzinger i Larry Kimura, José Antonio Flores Farfán (també coordinador de Delegació Amèrica Llatina), i altres col·laboradors de Linguapax, com ara Eddie Àvila i Genner Llanes Ortíz, de Rising Voices, amb qui col·laborem en el projecte de la Caixa d’Eines Digitals per Activistes de les Llengües Indígenes, i Patrick Heinrich, docent del MOOC Diversitat Lingüística, per a què?.

El llibre s’ha publicat en accés obert i es pot trobar aquí.

Josep Cru, Newcastle University – Linguapax

Share