Ngugi wa Thiong’o guanya el Premi Internacional Catalunya 2019

Foto de Random House

L’escriptor i activista kenyà Ngugi wa Thiong’o ha guanyat el 31è Premi Internacional Catalunya per la seva «distingida i arriscada» obra literària i per la seva lluita en defensa de les llengües africanes.

En una cerimònia celebrada el 3 de setembre i encapçalada pel president (cessat) de la Generalitat, Quim Torra, wa Thiong’o ha celebrat el premi tant pel kikuiu –la seva llengua materna, en la qual escriu des dels anys vuitanta, després d’abandonar l’anglès– com pel català i totes les llengües minoritzades del món. Thiong’o, que el 2011 havia visitat Barcelona i havia ofert un seminari en col·laboració amb Linguapax, ha explicat que la lectura del poemari Canigó, de Jacint Verdaguer, ha inspirat la seva última obra, un poema èpic titulat Kenda Muiyuru: Rugano rwa Gikuyu na Mumbi que està a punt de publicar-se en anglès amb el títol The Perfect Nine: The Epic of Gikuyu and Mumbi. «Per tant, accepto aquest premi amb alegria i en celebració tant del kikuiu com del català, i també de totes les llengües de l’Àfrica i del món que han estat marginades per les autoproclamades llengües imperials.», ha afirmat l’escriptor, connectat en línia a l’acte. I ha continuat amb una crítica reflexió sociolingüística:

Vivim en un món construït sobre sistemes de jerarquies, on molt sovint l’esplendor d’uns quants es basteix sobre la misèria de molts altres; un món on els milers de milions en mans de pocs s’han guanyat a costa de milers de milions de pobres. Aquesta jerarquia es veu encara millor en la relació entre les llengües. Per tal que poques llengües existeixin, moltes altres han de deixar d’existir. Aquestes poques llengües es creuen «més llengües» que les altres llengües i cultures. S’erigeixen com les reines de les llengües. Aquest va ser el cas de Catalunya sota Franco. Es va fer el mateix amb les llengües dels indis nord-americans. També a Nova Zelanda, a Austràlia i a Irlanda. A l’Àsia, també. A Kènia i l’Àfrica, també. Les llengües imperials com l’anglès, el francès, l’espanyol o el portuguès es van autoproclamar reines de les llengües. Crec que les llengües, independentment del nombre de parlants, poden i han de relacionar-se no en termes de jerarquia, sinó en termes d’igualtat, de donar i rebre en una xarxa. El monolingüisme és el monòxid de carboni de les cultures; el multilingüisme és l’oxigen de les cultures. Relacionant-se en una xarxa en què es dona i es rep, les llengües es donen vida les unes a les altres.

Thiong’o, nascut a Kenya el 1938, ha centrat la producció literària i assagística en la reflexió a l’entorn de la concepció acadèmica de les cultures i les literatures a l’Àfrica. Els seus plantejaments, doncs, són a la base de moltes teories postcolonials, i han contribuït a realçar la personalitat cultural pròpia dels territoris africans després del colonialisme. Ha estat empresonat i perseguit pel seu posicionament crític amb els problemes polítics, culturals i socials kenians, i del 1982 al 2002 va haver-se d’exiliar del país. Actualment és professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Ha publicat una trentena d’obres, entre les quals destaquen Descolonitzar la ment: política lingüística en la literatura africana (1986) o Desplaçar el centre. La lluita per les llibertats culturals (2017), entre moltes altres. Algunes de les seves obres han estat traduïdes i publicades en català per l’editorial Raig Verd.

 

Share