El mes de desembre de 2016 va tenir lloc la signatura del Protocol de Donostia per a la garantia dels drets lingüístics. Era l’últim pas, fins a la data, en la concreció d’un instrument que permetés la implementació específica dels principis i valors que, abans del Manifest de Girona, ja havien estat prefigurats a la Declaració Universal de Drets Lingüístics (Barcelona, 1996).
Linguapax inicia amb aquest projecte un diàleg entre el Protocol de Donostia i contextos extraeuropeus on prevalen dinàmiques alternatives de la diversitat lingüística i, alhora, diferents ideologies lingüístiques. 
En aquesta fase inicial, s’ha convidat a un primer intercanvi entre el Protocol (en particular, el seu nucli de valors) i quatre comunitats ameríndies: cultura i llengua quítxua (Equador), hñahñu (otomí, Mèxic), zapoteca (Mèxic), i cultura i llengua ñegatú (Amazones, Brasil). Es tracta d’un estadi incipient del projecte en què les diverses comunitats conversen amb els plantejaments oferts pel text i elaboren materials per a la seva difusió entre els parlants.
- Vegeu el Material en Hñähñu i la seva traducció al castellà
La proposta zapoteca vol desenvolupar un mapa interactiu dels territoris de parla zapoteca fent èmfasi, en primer lloc, en els elements autòctons distintius de la cultura: territori, nom propi de les varietats culturals i factors identitaris distintius (elements com ara la vestimenta o cuina tradicional, sovint objecte de simplificacions folcloristes des de la perspectiva occidental, però consubstancial en la vivència pròpia de la llengua i la cultura comunicativa).
- Vegeu la proposta Zapoteca (presentació en castellà)
El ñegatú planteja l’elaboració d’una aplicació per a telèfon mòbil que permet la presentació de principis relatius als drets lingüístics i el seu desplegament per mitjans digitals.
- Veure l’app a l’enllaç: http://app.vc/paye_yega_arupi
El quítxua i l’otomí estan explorant el desenvolupament d’iniciatives anàlogues en format digital.
Aquests elements, en una segona fase de conclusió i finalització de producció, permetran la introducció dels continguts relatius a drets lingüístics en àmbits de formació, d’educació no formal i en formes de lleure autòcton de diverses comunitats lingüístiques com les presentades així com en ecosistemes lingüístics a què Linguapax té accés mitjançant la seva xarxa.
