Marja-Liisa Olthuis entrevistada per Tove Skutnabb-Kangas

MARJA-LIISA OLTHUIS entrevistada per Tove Skutnabb-Kangas

(Nota inicial.) Aquest petit text està basat en un intercanvi de missatges de correu electrònic en què Marja-Liisa Olthuis, la guanyadora del Premi Linguapax 2020, em va contestar les preguntes que jo (TSK) li vaig enviar l’octubre del 2020. He resumit algunes de les seves respostes, i en altres casos reprodueixo literalment les meves preguntes i les seves respostes.

Marja-Liisa Olthuis va néixer a Ivalo el 1967, en el si d’una família bilingüe. Els seus avis i els seus pares parlaven sami d’Inari (d’ara endavant, SI) entre ells, però en canvi s’adreçaven en finlandès als fills, com feien moltes altres famílies sami, perquè pensaven que això faria que els nens no es trobessin les dificultats ni el racisme que ells havien patit. Olthuis va aprendre la llengua escoltant la seva família. Durant deu anys, aproximadament, no va parlar SI, però amb els anys va recuperar-lo a través dels estudis. A la Universitat d’Oulu es va especialitzar, al principi, en el sami septentrional. Com tothom, en aquell moment ella no pensava gaire en el SI, que no semblava que tingués gaire futur ni que pogués fer-se servir per accedir a cap feina. Olthuis va decidir fer un grau de finlandès, amb el sami septentrional com a assignatura secundària, i va obtenir un màster en finlandès.

El seu marit, que és neerlandès, estava acabant els estudis i residia a Kemira, a Oulu, durant un període de pràctiques. Així és com es van conèixer. Després, Olthuis es va convertir en professora d’universitat de finlandès als Països Baixos.

Quan a Inari/Anaar (on s’estava sovint la seva família) va obrir-se una escoleta que feia immersió lingüística en SI, Olthuis va trobar natural d’adoptar-lo com a primera llengua, cosa que no va comportar cap canvi dramàtic. El seu marit parlava en neerlandès amb les seves dues filles, però també entenia les discussions diàries en SI. Olthuis, en canvi, només parlava SI amb les criatures. Inicialment va ser difícil, però ella va pensar que el suport de les escoles d’immersió s’estenia més enllà del centre en si; a més, la gent que vivia lluny dels centres escolars també rebia suport per utilitzar la llengua minoritària en altres llocs. La primera de les seves filles que va fer servir el SI era generosa i indulgent, i a més va resultar una bona mestra. I les filles no semblava que patissin cap trauma lingüístic.

TSK: Com se li va acudir que el sami d’Inari necessitava aquest projecte, que finalment es va desenvolupar? (Veg. https://www.linguapax.org/en/marja-liisa-olthuis-is-the-winner-of-the-linguapax-international-award-2020/, https://www.casle.fi, i https://www.oulu.fi/giellagas/node/40140 per a més informació.)

Aquest honor hauria de ser per al degà del Centre d’Educació de l’àrea sami, l’enyorat Lassi Valkeapää. Em va demanar que fes «alguna cosa» perquè poguéssim aconseguir mestres de SI, perquè en aquell moment no n’hi havia. La universitat no formava experts en SI, la qual cosa implicava que calia crear un pla d’estudis i presentar el projecte a la Universitat. Ja havia impartit uns quants cursos bàsics de SI, però això no era suficient per ensenyar-ne a persones que no en sabien gens ni mica, i hi havia una gran necessitat en aquest camp. Vam desenvolupar el projecte i vam demanar diners a la Fundació Cultural de Finlàndia. I els vam aconseguir!

Visc a cavall entre Rotterdam i Anaar/Inari, entre altres llocs, en funció del que demani la situació. Aquest octubre m’he passat tres mesos a Anaar. Dirigeixo un projecte semblant al del SI, però aquesta vegada hi participen les tres llengües sami de Finlàndia: el SI, el sami skolt i el sami septentrional. També continuo treballant en tecnologies del llenguatge per a SI, i promoc la literatura en SI, amb diversos projectes que potencien les activitats literàries en SI. I, alhora, intento motivar alguns parlants de SI perquè també l’emprin en l’escriptura. El projecte principal és One Hundred AS-writers, que dona feina a temps complet a una persona. Un subprojecte és One thousand pages of youth literature, que tradueix literatura juvenil al SI. La gent jove també ha participat en la traducció i el projecte els ha guiat. I estudiants dels últims cursos del Giellagas Institute van participar en (2013) Revitalising Indigenous Languages: How to recreate a Lost Generation.

Creu que la seva feina ha influït altres col·lectius indígenes?

ML: Com ha mínim el sami meridional se n’ha aprofitat. Desitgem que el nostre treball pugui donar suport a altres persones, internacionalment, perquè la revitalització de les llengües és un problema mundial.

TSK: Molta gent indígena s’ha inspirat gràcies al seu projecte, en llegir articles que en parlaven. Molts volen saber quins han estat els efectes a llarg termini en la comunitat del sami d’Inari.

TSK: Què hi ha darrere la seva creativitat? I podria dir-nos algunes paraules sobre el seu últim llibre, que és d’un camp completament diferent?

ML: En la meva recerca, intento crear futurs lingüístics amb perspectiva a llarg termini, i guiar activitats cap a aquesta direcció. Planifico i penso com m’agradaria que funcionés una comunitat lingüística. És fàcil que la gent se sumi a la tasca, i és això, i la suma de diferents punts de vista, el que crea sensació de creativitat. Això és treball en equip.

Aquests últims tres anys he estat escrivint un llibre de ciència-ficció. He seguit les lliçons de l’astronauta neerlandès André Kuipers i m’han inspirat. La tardor passada, exactament fa un any, vaig passar dues nits amb els astronautes de l’Apollo i vaig aprendre’n molt. El «meu» viatge de ciència-ficció ha estat interessant, i he hagut de demanar molta ajuda, com per exemple al Centre Espacial Goddard de Maryland. Estic realment agraïda per l’ajuda rebuda i pel fet que, com a escriptora i lingüista amateur, he pogut demanar suport a experts espacials i se m’ha permès assistir a les reunions espacials de l’ESA i l’ESTECS. He hagut d’aprendre coses d’un món completament nou per a mi, i he hagut de llegir manuals de viatges espacials. Com a escriptora creativa, fins ara només m’havia atrevit amb relats breus, perquè una els pot escriure en relativament poca estona. També he escrit alguns poemes.

TSK: I ara, què?

ML: Ara estic separant les escoles d’immersió lingüística de l’associació SI, amb la intenció que passin a ser responsabilitat del municipi d’Inari. El problema següent que caldrà afrontar serà estabilitzar-ne les operacions en aquest nou ambient administratiu. La universitat d’Oulu planeja crear una nova càtedra de revitalització lingüística i de tecnologia del llenguatge. Ara mateix intento que aquests temes s’implementin més fermament en el món acadèmic, que la cultura literària de les persones indígenes i de les llengües minoritàries es revalori. Aquestes són algunes de les idees que tinc per al futur proper.

 

Share