Llengua materna i diversitat lingüística

Cada 21 de febrer l’UNESCO celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb una especial atenció a les llengües indígenes i minoritàries, “per promoure la consciència de la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme”.
Linguapax comparteix aquest objectiu i participa en la celebració, però des d’un punt de vista crític sobre el concepte de la llengua materna. En canvi, proposem la diversitat lingüística com un enfocament alternatiu a les llengües. Per això aprofitem l’oportunitat que ens ofereix el Dia Internacional de la Llengua Materna per presentar el nostre curs en línia “Diversitat lingüística, per què”?
Segueix llegint!

Què significa llengua materna?

Frantzisca va néixer en un petit poble entre les muntanyes del centre de Sardenya, on la majoria de la gent solia parlar sard, i així ho va fer ella, fins que es va traslladar a la ciutat per estudiar i treballar com a mestra. Com que la llengua d’educació a la seva illa és l’italià, va canviar progressivament a aquesta llengua, abandonant la seva llengua materna fins i tot en converses familiars.  Aquest és un exemple típic del que entenem per “llengua materna” – la que una persona aprèn de la seva mare, però també la llengua parlada tradicionalment pel seu poble, a la seva terra.  Frantzisca es va casar amb un sardoparlant, que també parla italià amb fluïdesa, de manera que aquest últim es va convertir en la llengua de la nova família, transmesa als seus descendents. Les criatures també van adquirir competències passives en sard, però no se sentien còmodes parlant-lo.  Si adoptem una definició estricta -la llengua apresa de la mare-, hauríem de dir que la llengua materna d’aquests infants és l’italià.  Però definir una llengua dominant imposada per un estat centralitzat a un territori perifèric com a llengua materna sona estrany, ja que el concepte de llengua materna sovint s’associa amb la llengua nativa o indígena, i això és el que justifica la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna.

Seguim amb la història.  Una de les filles de Frantzisca va fer un gran esforç per adoptar Sard en les seves relacions socials, i quan va donar a llum, va decidir parlar aquest idioma amb la seva filla.  Per tant, el sard apareix de nou com a llengua materna d’un membre de la família, i sorgeix una estranya situació de transmissió intergeneracional d’una llengua que no és la llengua familiar de la mare.  A més, la petita sardoparlant també aprèn castellà a casa, del seu pare, adquirint naturalment dues primeres llengües; i aviat aprèn també italià i català del seu entorn familiar i acadèmic, respectivament.  Quina seria la llengua materna d’aquesta nena?  En quin idioma es podria considerar, o no, parlant nativa?

El concepte de llengua materna prové d’un context específic -que és similar al de la jove Frantzisca- en el qual un grup de persones parla i transmet a les nove generacions una llengua autòctona que és diferent de la llengua nacional o oficial del lloc en el qual viuen.  Assumeix l’existència d’un fort vincle entre un poble i una llengua, i una clara oposició entre la llengua nativa i la llengua oficial.  Per aquesta raó, segurament sigui un concepte útil en un determinat tipus de contextos, però no pot considerar-se universalment vàlid, perquè les circumstàncies reals de les llengües tendeixen a ser molt més complexes i diverses.

Una manera alternativa d’enfocar les llengües del món se centra justament en aquesta complexitat i aquesta diversitat.  Les llengües són parlades per diferents persones, de diverses maneres, en diferents contextos, amb diferents significats, sentiments i efectes.  La mateixa UNESCO afirma que “El Dia Internacional de la Llengua Mare se celebra anualment el 21 de febrer per promoure la consciència de la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme”.
Linguapax opta per aquesta última perspectiva, destacant la importància de protegir i promoure la diversitat lingüística més enllà del concepte de la llengua materna.

Però, què és la diversitat lingüística?  Com es manifesta i com es gestiona?  Per què és important?  Com l’experimentem, l’entenem i la sentim?

Les respostes a aquestes preguntes poden semblar òbvies o descomptades. Tot i així, donada la complexitat de la realitat, la multiplicitat d’experiències al voltant de les llengües, i la varietat de perspectives des de les quals s’enfoca la qüestió, és necessari crear espais on explicar i experimentar la diversitat lingüística al llarg de les seves múltiples dimensions.  Aquest és l’objectiu principal del nostre curs en línia (MOOC): “Diversitat lingüística, per què?”.

Aquest curs, disponible gratuïtament a través de la plataforma Coursera, ofereix un ampli panorama de la diversitat lingüística. En ell, ens ocupem d’aspectes relacionats amb els marcs conceptuals i legals i explorem diferents àmbits en què la diversitat lingüística és rellevant, diferents perspectives per abordar el tema i les qüestions que es plantegen al seu voltant.  També presentem bones pràctiques de revitalització lingüística, promoció del multilingüisme i empreses innovadores i creatives que treballen amb la diversitat lingüística.  Amb aquest rumb, pretenem ajudar al públic a entendre i gestionar diversos contextos que sorgeixen de la diversitat lingüística en diferents entorns d’interacció social.

A part d’aquests objectius més didàctics, el nostre veritable motiu per crear el curs “Diversitat lingüística, per què?”  és crear una plataforma on sentir la diversitat – a través de les diferents perspectives, però també de la varietat de llengües en què s’ofereixen lliçons (amb subtítols en anglès i català, per ara). I un espai per a compartir i debatre, on totes les persones que hi participen – docents i estudiants- puguin enriquir els seus coneixements, comparar perspectives i ampliar horitzons.  Creiem que això és essencial per entendre la diversitat lingüística i la seva importància, i per fomentar la seva defensa i promoció.

Si us interessa el nostre enfocament, potser voleu saber més sobre el nostre curs.
Es tracta d’un MOOC (de l’anglès Massive Open On-line Course, curs obert massiu en línia) que, en aquest cas, no necessita cap coneixement previ. Us hi podeu inscriure en qualsevol moment: tots els materials estaran disponibles des del primer moment.  Podeu apuntar-vos-hi gratuïtament (seleccionant l’opció “entrar como oyente”) i pagar només si necessiteu un certificat.

El curs s’estructura en cinc setmanes, i recomanem no excedir gaire aquest període, tot i que en realitat cadascú pot cursar-lo al seu propi ritme.  Cada setmana conté lliçons en format de vídeo, lectures recomanades i recursos en línia, i informació sobre el professorat. Podeu avaluar el vostre progrés a través dels qüestionaris, i al final del curs podeu presentar una activitat final que serà avaluada per parells.

Cada setmana tracta una dimensió diferent de la diversitat lingüística, breument exposada en un vídeo de presentació que també serveix per a orientar-vos a través de les principals preguntes de la setmana.  Us proposem diversos debats a través dels fòrums setmanals: podeu optar per participar en alguns d’ells i també crear-ne de nous.

En la primera setmana “Diversitat lingüística al món: introducció i perspectives transversals”, comencem contextualitzant la noció de “llengua” i “diversitat lingüística”: desenvolupaments històrics i geogràfics, elements que els integren, enfocaments legals, socials i educatius i el paper de les llengües en l’entorn digital.  Durant la segona setmana “Llengües i territoris d’origen”, explorem el panorama geogràfic i històric de la diversitat lingüística en diferents llocs, amb referències a les pràctiques de revitalització.  Aquesta perspectiva més convencional, però encara vàlida, que vincula llengües i territoris està necessàriament enriquida amb una altra que se centra sobre llengües en moviment, canvis en les dinàmiques lingüístiques, nous reptes en la interpretació i la gestió de la diversitat lingüística.  Aquest és el contingut de la setmana 3: “Moviments de persones i diversitat lingüística”.

Encara que cada setmana entrem en contacte amb alguns exemples de revitalització, la revitalització lingüística és el tema específic de la quarta setmana, on ens familiaritzem amb els conceptes bàsics i els principals actors de la revitalització lingüística, arribem a conèixer casos específics de revitalització i diferents àrees d’aplicació, i discutim els principals problemes que sorgeixen quan s’emprèn una acció o programa de revitalització.
Finalment, a la setmana 5 “Diversitat lingüística, creativitat i transformació social”, presentem casos significatius en els quals la diversitat lingüística es gestiona com  a eina de creació, autoconeixement, elevació de la qualitat democràtica i transformació de la vida humana.

Malgrat l’esforç per explorar les principals dimensions de la diversitat lingüística, aquest breu curs no pretén ser exhaustiu. Al contrari, es proposa com un primer estímul per detectar i debatre moltes altres qüestions que no s’inclouen inicialment: casos de llengües, territoris, programes de revitalització i/o promoció del multilingüisme i biografies lingüístiques que els estudiants estan convidats a presentar i compartir.

Us animem a contribuir a il·lustrar, entendre, debatre, protegir i promoure la diversitat lingüística unint-vos al nostre curs “Diversitat lingüística, per què?”.

Share

Deixa un comentari