Linguapax Amèrica Llatina presenta dos projectes musicals en llengües natives

El Disc Compacte Creación Musical en Llenguas Originarias és un projecte que es va realitzar en col·laboració amb dones i homes artistes de diverses comunitats i parlants de diferents llengües originàries. Entre elles podem trobar als rapers mixe i maia, «Mixe-Represent» de Tamazulapan del Espíritu Santo (Oaxaca) i «Pat Boy», oriünd de Felipe Carrillo Puerto (Quintana Rosego).

D’altra banda, emprant l’estil del Bel Canto, María Reyna de Tlahuitoltepec (Oaxaca), utilitza la tècnica operística per a crear el seu cant en llengua originària. També tenim l’oportunitat de gaudir d’un duo innovador que combina la poesia de Celerina Sánchez i la música executada amb l’harmònica a l’estil blues de Víctor Gally, obtenint veritables obres artístiques a través de l’art verbal fet poesia en la llengua tu’un savi o llengua de la pluja que parlen les comunitats ñuu savi. Finalment, i com una mostra de la diversitat cultural i lingüística de Mèxic, podem delectar-nos amb el Trio de Son huasteco Eyixochitl, originaris de Huejutla (Hidalgo), qui interpreten en aquest material, un parell de sons tradicionals amb versos originals en la llengua nàhuatl.

El Disc Compacte Juchari pirekua, jucha anapu uantakua, juchari sapiecha, Nuestro canto, nuestra lengua, nuestros niños, de l’autor Jonathan Campanor Márquez, és un material que enalteix l’estil musical tradicional de la cultura p’urhépecha, la Pirekua, declarada l’any 2010 per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat.

És un material educatiu que busca enfortir i transmetre la llengua p’urhépecha mitjançant peces musicals infantils didàctiques, interpretades amb instruments de corda, principalment guitarra, vihuela, violí, baix i veu. És rellevant destacar que les peces musicals són interpretades sobretot per nens de l’agrupació Cheranastillo Band, cosa que ens demostra que, malgrat el desplaçament lingüístic i cultural, hi ha esforços significatius encaminats a resistir i a conservar les valuoses tradicions del poble p’urhépecha.

Share