La UNESCO presenta el Pla d’Acció Global per a la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes 2022-2032

El 18 de desembre de 2019, l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 74/135 (A/RES/74/135) sobre els drets dels pobles indígenes, va proclamar el període 2022-2032 Dècada Internacional de les Llengües Indígenes.

La proclamació de la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes respon a la situació següent:

• Les llengües d’arreu del món continuen desapareixent a un ritme alarmant. Moltes d’aquestes són llengües autòctones la qual cosa vol dir que representen les identitats, les cultures i els complexos sistemes de coneixement d’aquests pobles que s’han anat construint i desenvolupant al llarg de milers d’anys.

• Quan no es garanteix la llibertat de les persones a utilitzar la seva llengua, això limita la seva llibertat de pensament, d’opinió i d’expressió, inclosa l’expressió artística, així com el seu accés a l’educació, a la salut i a la informació, a la justícia, a un treball digne, a la seva participació en la vida cultural i a altres drets.

Així doncs, el motiu principal d’aquesta Resolució, és revertir el desús en que cauen i la progressiva desaparició de moltes llengües, especialment de les autòctones, fet que està relacionat, a la pràctica, amb la discriminació estructural a la qual han estat sotmeses i amb la situació de vulnerabilitat dels seus usuaris (parlants i signants). Així doncs, la Resolució vol donar resposta a la necessitat urgent de protegir, revitalitzar i promoure les llengües indígenes arreu del món tenint sempre present que l’ús que se’n la en la vida quotidiana de les comunitats depèn principalment de la seva situació sociocultural, econòmica, política, ambiental i demogràfica.

La Dècada Internacional de les Llengües Indígenes ens ofereix, doncs, una oportunitat única per col·laborar en el desenvolupament de polítiques públiques, garantir la continuïtat i la coherència de les accions endegades i estimular el diàleg intercultural, i fer-ho amb la participació de múltiples parts interessades i prendre les mesures necessàries de manera interdisciplinària per donar suport i enfortir les llengües indígenes arreu del món.

El PLA D’ACCIÓ GLOBAL DE LA DÈCADA INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES INDÍGENES (2022-2032) és el full de ruta per a l’aplicació de la resolució de les Nacions Unides que demana “mesures urgents a nivell nacional i internacional” per “preservar, revitalitzar i promoure les llengües indígenes”. És el document final fruit dels processos consultius engegats per integrar diferents perspectives i pretén oferir a tots els grups d’interès els principis essencials per iniciar accions conjuntes, així com orientacions sobre els seu marc conceptual, la implementació, el seguiment i l’avaluació i la governança.

El juliol de 2020 es va establir un grup ad-hoc per a la preparació del Pla d’Acció Global. Els seus 81 membres, un dels quals és LINGUAPAX INTERNATIONAL, representen governs, organitzacions públiques nacionals i regionals que treballen en temes de diversitat lingüística, organitzacions de pobles indígenes, persones de l’àmbit acadèmic, de la societat civil i d’altres institucions públiques i privades, així com d’organitzacions internacionals.

Des del novembre de 2020 fins al maig de 2021, es va difondre una enquesta global en línia en anglès, francès, rus i espanyol, per oferir a totes les parts interessades l’oportunitat de compartir opinions i idees per a la preparació del Pla d’acció global. L’enquesta va generar 821 respostes sobre les àrees prioritàries a treballar en el Pla d’Acció Global.

Paral·lelament, la UNESCO va organitzar una sèrie de reunions consultives per a cada regió sociocultural dels pobles indígenes, en cooperació amb membres d’entitats públiques, de la societat civil i del sistema de les Nacions Unides. Les consultes es van dur a terme entre març de 2021 i juny de 2021.

Finalment, l’octubre de 2021 es van posar en marxa les consultes públiques per a la revisió de les conclusions, oferint l’oportunitat a totes les parts interessades de contribuir a la finalització del Pla d’acció global.

El nucli i l’objectiu principal del Pla d’Acció Global és conscienciar el món que la capacitat i la llibertat de les persones d’utilitzar la llengua escollida és essencial per a la dignitat humana, la convivència pacífica, l’acció recíproca i per al benestar general i el desenvolupament sostenible de les societats. El dret a l’elecció lliure i sense obstacles de cada llengua per a l’expressió i l’opinió i per a la participació activa en la vida pública sense por a la discriminació, és un requisit previ per a la inclusió i la igualtat i una condició imprescindible per al desenvolupament de societats obertes i participatives.

El PLA D’ACCIÓ GLOBAL DE LA DÈCADA INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES INDÍGENES (2022-2032) s’estructura en quatre parts principals, a més dels annexos tècnics:

I. La Introducció proporciona informació sobre la importància de la diversitat lingüística i el multilingüisme per al desenvolupament de la societat i alerta sobre la situació crítica de les llengües indígenes arreu del món. També posa de manifest els motius per emprendre accions immediates per preservar, revitalitzar i promoure les llengües indígenes.

II. La segona secció exposa la Teoria del Canvi que defineix la visió i les declaracions d’impacte per a la Dècada Internacional i proporciona una metodologia per a tots els agents implicats per orientar la participació i els processos de planificació, implementació, avaluació i seguiment durant la Dècada Internacional. Aquesta secció també presenta les activitats i els resultats que se n’esperen i destaca els vincles amb altres marcs de desenvolupament global.

III. La tercera secció presenta el marc d’implementació que inclou el mecanisme d’associació de totes les parts interessades, el calendari, les fites clau, així com els marcs de govern i coordinació per a l’IDIL 2022-2032. També introdueix altres marcs estratègics desenvolupats per donar suport a la implementació del Pla d’Acció Global, és a dir, una Estratègia de Mobilització de Recursos i una Estratègia de Comunicació Global.

IV. La quarta secció se centra en el seguiment i l’avaluació del mateix Pla i ofereix un conjunt de mesures per donar suport a l’avaluació contínua del progrés realitzat.

V. Els annexos tècnics inclouen llistes de termes utilitzats, documents i marcs clau, un full de ruta cap al Pla d’acció global i un quadre resum de la teoria del canvi.

El PLA D’ACCIÓ GLOBAL DE LA DÈCADA INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES INDÍGENES (2022-2032) té com a objectiu contribuir a l’impacte següent:

Les llengües indígenes es conserven, es revitalitzen, es promouen i s’utilitzen en tots els àmbits socioculturals, econòmics, ambientals i polítics i són motors per construir la pau, la justícia, el desenvolupament i la reconciliació a les nostres societats.

El Pla d’Acció Global proposa deu fites amb l’objectiu d’ampliar l’abast funcional de l’ús de les llengües en els àmbits sociocultural, econòmic, ambiental, legal i polític, amb un enfocament interdisciplinari que en faciliti les connexions i especifiqui la complexitat de les accions i dels recursos necessaris per garantir que les llengües indígenes es preserven, es revitalitzen i es promouen arreu del món.

1. Promoure entorns i oportunitats inclusius, equitatius, interculturals, d’educació de qualitat i d’aprenentatge al llarg de la vida en llengües indígenes en entorns educatius formals, no formals i informals.

2. Millorar les capacitats dels pobles indígenes per aplicar les seves llengües i coneixements a l’eradicació de la fam i al manteniment de la integritat dels sistemes alimentaris indígenes.

3. Establir condicions favorables per a l’apoderament digital, la llibertat d’expressió, el desenvolupament dels mitjans, l’accés a la informació i a les tecnologies del llenguatge, juntament amb la creació artística en llengües indígenes.

4. Dissenyar marcs lingüístics indígenes per oferir una millor prestació de la salut, que reconeguin els sistemes tradicionals de medicina, que promoguin la cohesió social i que ofereixin respostes humanitàries, especialment durant les crisis sanitàries, els conflictes i els desastres naturals.

5. Facilitar l’accés a la justícia i oferir disponibilitat de serveis públics als parlants i signants de llengües indígenes.

6. Mantenir les llengües indígenes com a part del patrimoni viu i de la biodiversitat i millorar la participació i l’accés a totes les formes de cultura dels pobles indígenes.

7. Crear entorns propicis per al manteniment de les llengües indígenes que contribueixin a la conservació de la biodiversitat, a l’adaptació al canvi climàtic i a la gestió dels ecosistemes, la restauració de terres, la millora del medi marí i costaner, la reducció de riscos naturals, la prevenció de la contaminació i la gestió dels recursos hídrics.

8. Enfortir el creixement econòmic mitjançant la millora de les oportunitats laborals dignes per als pobles indígenes i els usuaris de les llengües que els són pròpies.

9. Contribuir a la igualtat de gènere i a l’apoderament de les dones mitjançant la preservació, la revitalització i la promoció de les llengües indígenes.

10. Implicar les organitzacions públiques i privades per incloure a l’agenda mundial un compromís a llarg termini amb la preservació, la revitalització i la promoció de les llengües indígenes.

Els vincles amb l’AGENDA 2030 PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE establerts en el document són molt importants, ja que els marcs de desenvolupament actuals i les mesures d’intervenció tendeixen a deixar enrere la diversitat lingüística i el multilingüisme, malgrat que la llengua és l’essència de la condició humana: parlar i escoltar, signar i expressar, llegir i escriure, compartir coneixements i entendre el món, forjar la identitat pròpia i construir una cultura, i viure en harmonia amb la natura i amb els altres.

Share