Crisis ambientals i sanitàries i llengües minoritzades a l’Himàlaia

El professor de la Universitat de la Trobe (Melbourne) i col·laborador de Linguapax International Gerald Roche repassa la sèrie d’articles publicada a l’Australian Himalayan Research Network, centrada en la gestió del multilingüisme i les crisis ambientals i sanitàries recents a l’Himàlaia.

_______________________________

Esperonada per l’augment dels esforços de traducció en resposta a la pandèmia del COVID-19, l’Australian Himalayan Research Network ha allotjat una sèrie de publicacions que examinen les interaccions entre la diversitat lingüística i la crisi de comunicació a l’Himàlaia. Fins a mitjan desembre, cada setmana un acadèmic o activista de la regió ha ofert la seva opinió des de la perspectiva de la població autòctona i de les comunitats minoritàries.

En la primera publicació de la sèrie, Kunbzang Tsering, estudiant de doctorat de la Universitat de La Torbe, analitza com la llengua baima, parlada per 20.000 tibetans a la República Popular de la Xina, va ser utilitzada recentment per respondre a una esllavissada que havia afectat diversos pobles. Després del desastre, els habitants de la zona no es podien comunicar amb els serveis d’emergència oficials del centre administratiu més proper. Per a ells, poder-se comunicar en la llengua materna no només els va permetre de coordinar la resposta que donaven, sinóque a més els va reconfortar. Això és particularment important en un context en què la llengua està amenaçada, amb un canvi generalitzat cap al xinès actualment en curs.

El segon article, escrit per Tenzin Dorji, del Col·legi d’Estudis de Llengua i Cultura de la Royal University of Bhutan, analitza la difusió de la informació de la salut pública des de la perspectiva d’una de les llengües minoritàries de Bhutan: el mangdepikha, parlat per aproximadament unes 10.000 persones. La informació de la salut pública es comunica principalment en dzongkha, l’idioma nacional de Bhutan, i en anglès, el principal mitjà d’educació. Tenzin Dorji exposa que, encara que aquestes llengües són capaces de transmetre els principals punts de l’estratègia del govern per a la resposta sanitària, la traducció al mangdepikha ajuda a aclarir-ne certs aspectes que podrien provocar confusió, i és una manera de garantir que els parlants puguin respondre-hi apropiadament i mantenir-se sans.

La publicació següent prové de la comunitat torwali, a la vall del Swat del Pakistan, i és obra de l’activista lingüístic Mujahid Torwali. Ha examinat unes inundacions desastroses que van assolar la regió el 2010 i novament aquest any. Igual que va passar amb les esllavissades que van afectar aquest estiu les comunitats tibetanes parlants de baima que es trobaven a Xina, aquestes inundacions van aïllar la comunitat torwali dels centres urbans principals. Això va forçar la comunitat a ser totalment independent, i es van tornar a emprar diversos mitjans de comunicació anteriors a l’era de les carreteres i dels telèfons. Fins i tot es va fer ús de missatges orals que viatjaven per la vall i de missatges enrotllats en pedres que es tiraven d’una riba a l’altra dels rius crescuts.

La quarta publicació de la sèrie ofereix informació fascinant sobre les formes en les quals es parla de la pluja en diferents llengües del nord-est de l’Índia, parlades a la part est de l’Himàlaia. Mirza Zulfiqar Rahman es val dels seus coneixements de diferents idiomes de la zona –assamase, khasi i idu mishmi– per provar que el coneixement ambiental està integrat en el lèxic. Aquest coneixement ha permès que la població local percebi el canvi climàtic en curs.

La publicació següent ens trasllada al Nepal, on Abha Lal ha observat la pandèmia de la COVID-19 en les comunitats tharu. Encara que al Nepal s’hi parlen més de cent vint idiomes, la informació sobre la salut pública, transmesa tant pel govern com per organitzacions internacionals com UNICEF, s’ha proporcionat principalment en anglès i en nepalès. Després de dècades de migració i exclusió, el nivell de confiança que les comunitats tharu tenien en l’Estat, que ja era significativament baixos, ha davallat encara més per raó d’aquest abandonament. Això ha portat moltes de les comunitats tharu a adoptar una actitud fatalista en relació amb la pandèmia. Per tant, malgrat que la pandèmia s’intensifiqui, la vida de les comunitats tharu ha continuat com sempre.

La publicació més nova ens torna a portar a les comunitats tibetanes de la Xina. En aquesta contribució, la lingüista Yulha Lhawa examina com diferents comunitats de la regió lingüísticament diversa de l’est del Tibet han respòs a la pandèmia de la COVID-19 traduint elles mateixes la informació de la salut pública. La investigació exposa que això no només ha permès que la gent accedeixi a la informació en un idioma que entengui bé, i de fonts en les quals confia, sinó que també ha augmentat el sentiment d’inclusió d’aquestes comunitats marginades.

En les publicacions de les properes setmanes s’analitzaran temes similars en comunitats del Nepal, el Pakistan, l’Índia i Bhutan.

Share