Consultes regionals en preparació del Pla d’Acció Global per a la Dècada Internacional de les Llengües Autòctones IDIL 2022-2032

Linguapax col·labora amb la UNESCO com a membre del grup ad hoc per a l’elaboració d’un Pla d’Acció Global per a la Dècada Internacional de les Llengües Autòctones IDIL 2022-32.

Amb l’objectiu de difondre la informació sobre la Dècada, avui publiquem el primer d’una sèrie de resums de les activitats desenvolupades en aquest marc.

En el marc del procés preparatori de la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes 2022-2032 (IDIL2022-32), la UNESCO està organitzant consultes regionals per establir un diàleg constructiu sobre les llengües indígenes i les qüestions relacionades, en les que una àmplia gamma d’actors interessats estan convidats a determinar les prioritats regionals i les futures activitats regionals per l’elaboració i aplicació del Pla d’Acció Global.

La reunió regional per a Europa de l’Est i Àsia Central va tenir lloc del 15 al 16 de març del 2021, organitzada per l’oficina de la UNESCO en Almaty amb la col·laboració de les seus. Entre els participants es trobaven representants de governs nacionals, pobles i organitzacions indígenes, acadèmics i experts en el camp de les llengües indígenes, la diversitat lingüística i el multilingüisme per a un desenvolupament sostenible.

A continuació s’ofereix un resum de la primera jornada de l’esdeveniment, també es pot accedir i descarregar la documentació amb aquest enllaç.

Per inaugurar l’acte, l’actor del Teatre Nacional de la República de Carèlia, Sr. Santeri Kuikka, va interpretar una cançó tradicional careliana, i la Sra. Krista Pikkat, directora de l’Oficina de l’UNESCO en Almaty, va donar la benvinguda als i les participants.

El director del Centre Internacional de l’Acostament de Cultures, el Sr. Olzhas Omarovich Suleimenov, va parlar sobre “la construcció de les sinergies estratègiques i l’establiment d’un nou camí en dos decennis en la regió: la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes (2022-2032) i el Decenni Internacional de l’Apropament de les Cultures (2013-2022)”. Aquesta proposta és coherent amb el marc orientador del Pla d’Acció Global, que advoca per la creació de sinergies en els marcs internacionals de desenvolupament de l’ONU, anys i dies internacionals, i altres.

La Sra. Irmgarda Kasinskaite-Buddeberg, assessora de comunicació i informació del sector de comunicació i informació de la UNESCO, va il·lustrar els resultats de l’Any Internacional de les Llengües Indígenes 2019 (IYIL2019) en termes d’accions globals i cobertura mediàtica. També es van recordar els principals objectius de l’IDIL 2022-2032: posar atenció sobre la greu pèrdua de la diversitat lingüística del món i sensibilitzar sobre la necessitat d’actuar urgentment per preservar, revitalitzar i promoure les llengües indígenes, sota el lideratge de la UNESCO, en col·laboració amb el DAES (Departament d’Assumptes Econòmics i Socials) i altres organismes pertinents.

També va explicar el procés preparatori de la Dècada, que inclou la creació d’un Grup de Treball Global, la preparació d’un Pla d’Acció Global a través d’una enquesta en línia, el treball d’un grup ad hoc (al qual pertany Linguapax) i consultes temàtiques i regionals. També inclou un estudi de viabilitat per l’establiment de mecanismes financers i un pla de comunicació global.

Per últim, la Sra. Kasinskaite-Buddeberg va presentar els resultats preliminars de l’enquesta en línia –el termini del qual s’ha ampliat fins al 15 de maig-, i va proposar un esborrany del Pla d’Acció Global i un conjunt de principis i propòsits de l’estudi de viabilitat. Finalment, es va presentar l’estratègia de comunicació i el disseny preliminar de la pàgina web de IDIL2022-32.

Aquí pot trobar la presentació de l’UNESCO en anglès i rus.

Després de situar als participants en el context, la consulta va començar amb una taula rodona sobre “La diversitat lingüística en la regió”, moderada pel Sr. Dainius Radzevicius, president del Sindicat de Periodistes de Lituània. El Sr. Christopher Moseley, antic editor cap de l’Atles de les Llengües Amenaçades de la UNESCO, va fer un breu resum de la situació general de les llengües a l’Europa de l’Est i a Àsia Central i també va destacar algunes qüestions rellevants com:

  • les diferents polítiques lingüístiques implementades pels nombrosos estats que pertanyen a l’Àsia Central i l’Europa de l’Est, que produeixen una varietat de circumstàncies que no s’han de descuidar;
  • la dificultat d’establir un criteri únic per distingir les llengües dels dialectes i les diferents lògiques adoptades pels diferents Estats;
  • l’existència de llengües no territorials, com el romaní o l’ídix, i la necessitat d’enriquir els mapes lingüístics amb dades no geogràfiques.

El Sr. Alexey Tsykarev*, membre del Fòrum Permanent sobre Qüestions Indígenes de l’ONU i president del Centre de Suport als Pobles Indígenes i Diplomàcia Cívica “Jove Carèlia”, va assenyalar el reconeixement legal dels drets dels pobles indígenes a utilitzar, desenvolupar i transmetre les seves llengües i cultures, i el paper que ha tingut l’Any Internacional de les Llengües Indígenes al posar en relleu un enfocament basat en els drets humans que ha de guiar les polítiques lingüístiques en tot el món. Per últim, va assenyalar la necessitat de centrar-se en el foment i l’eliminació dels obstacles a l’ús de les llengües indígenes en l’educació, els mitjans de comunicació i els processos en la presa de decisions.

El Sr. Erden Zada-uly Kazhibek, president del Centre Internacional d’Estudis Turcs, va subratllar la necessitat de tenir en compte la diversitat dels pobles indígenes que viuen avui en dia, segons el nombre de membres, els diferents tipus d’estats i les seves relacions polítiques amb el territori d’origen. Això és necessari per identificar les diferents necessitats i prioritats. Va proposar un full de ruta detallat per cada una de les tres categories principals dels pobles indígenes de l’Àsia Central, i un conjunt de mesures per garantir la coordinació de les diferents accions.

Durant la segona part de la jornada, hi va haver una sessió de treball en grup per recollir proves de l’Europa de l’Est per a l’elaboració de les recomanacions del Pla d’Acció Global per a l’IDIL 2022-2032. Dos grups de treball per a russoparlants i anglòfons van tractar simultàniament temes com els principis clau, els agents interessats, el públic diana, les prioritats regionals i els principals reptes.

*Alexey Tsykarev és docent del MOOC Diversitat lingüística, per a què?. En la seva vídeo-lliçó explica el context històric i polític del carelià.

Share