Comunicat de Linguapax Internacional en defensa de l’Institut Nacional de Llengües Indígenes, INALI, de Mèxic.

Quan tot just comença aquest any 2022, la presidència de la República mexicana ha anunciat la dissolució de l’Institut Nacional de Llengües Indígenes, INALI, l’organisme encarregat de la defensa i la promoció dels drets lingüístics de les comunitats parlants mexicanes creat el 2003 amb l’objectiu de donar un tracte acadèmic rigorós a la preservació de les més de 60 famílies etnolingüístiques del país.

Sorprèn un anunci d’aquestes característiques l’any d’inici de la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes del Món (2022-2032) declarada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, sobretot tenint en compte que va ser a Mèxic on, a través de la Declaració de Los Pinos, se’n van presentar els principals objectius orientats a alertar sobre la difícil situació de moltes llengües indígenes.

Els pobles autòctons mexicans constitueixen al voltant del 20% de la població total de Mèxic, un dels països més rics i diversos lingüísticament del món. I, tanmateix, la situació d’exclusió en què sovint es troben i la crisi permanent que pateixen les seves llengües requereixen accions decidides i continuades que contribueixin a revertir la seva persistent discriminació, i saldar el deute històric que l’estat té envers ells.

L’INALI ha representat fins ara un espai d’atenció a aquesta diversitat i al foment del coneixement i respecte als drets lingüístics. La seva desaparició pot tornar a situar les llengües originàries i el problema de la seva desaparició a la cua de les prioritats i lluny de l’atenció urgent i especialitzada que requereixen.

El tracte a les llengües pròpies expressa, com en poques altres polítiques públiques, la relació de l’estat amb els pobles que el conformen. Reconèixer les llengües indígenes mexicanes com a llengües nacionals va ser un enorme pas jurídic per avançar cap a una nació pluricultural i, eventualment, plurinacional. Procurar que aquest primer pas jurídic es converteixi, a poc a poc, en un camí cap a una nació on els pobles autòctons en siguin part constitutiva i no només ciutadans amb dret a parlar les seves llengües hauria de ser el següent repte. Fer que les llengües pròpies formin part de la vida habitual i normal de la societat mexicana seria una evidència clara de que els pobles originaris no són un apèndix exòtic de la nació. Avançar en aquesta direcció és, en última instància, la missió de l’INALI.

Per això, la seva desaparició seria retrocedir, perdre allò que s’ha guanyat a favor de les llengües indígenes, és a dir, a favor d’una nació plural. I és perdre la possibilitat de ser referència per a altres nacions amb realitats semblants.

Les propostes de la Declaració de Los Pinos haurien d’ajudar a enfortir i a integrar totes les institucions sota un esquema articulador i a sumar el coneixement i l’experiència de la ciència i el món acadèmic, així com el de les organitzacions i entitats que porten treballant llargament per a la preservació de les llengües del món.

Des de Linguapax International alertem del perill que suposa minimitzar la defensa i la promoció de la diversitat lingüística i l’impacte que fer-ho té en el benestar dels pobles i en la construcció de societats riques i cohesionades. I ens posem a disposició de les autoritats competents per oferir l’experiència de la nostra xarxa internacional que es nodreix d’iniciatives i projectes d’èxit com les del Grupo de Acompañamiento a Lenguas Amenazadas (GALA), oferint propostes clares per revolucionar les polítiques del llenguatge a Mèxic i mirar de revertir el desplaçament lingüístic que més o menys experimenten.

Creiem fermament que el govern mexicà pot fer valuoses aportacions al Decenni que permetin realment revitalitzar les llengües que tant aporten a la identitat nacional mexicana.
Per això li demanem que no elimini l’INALI sinó que el converteixi en un far que il·lumini les sendes del Decenni.

Share