El proppassat 14 d’abril Josep Cru, professor de la Universitat de Newcastle i membre de la Junta directiva de Linguapax i Jaqueline Caniguan, professora de la Universitad de la Frontera van organitzar un taller de sensibilització sobre el mapudungun a l’escola secundària San Juan Bosco al poble de Cunco (Wallmapu) a Xile. El taller va ser liderat per Waikil (Jaime Cuyanao), un dels més coneguts exponents del rap maputxe, acompanyat…
En l’antiguitat, dins de la població originària maia es duia a terme una travessia per part dels dzuls, prínceps maies, per a venerar a la deessa Ixchel en un adoratori de Cozumel. La travesía de los mayas, acompanyat d’il·lustracions en la seva versió en maia i espanyol, narra la travessia que un dzul va emprendre des de Polé-Xcaret a Cozumel i ens explica la sèrie d’esdeveniments que va enfrontar per…
El 9 de gener de 2023, el Premi Linguapax 2022 va ser presentat al col·lectiu ADN Maya. Pat Boy, líder i cofundador d’ADN Maya juntament amb Tania Jiménez, va rebre el premi de mans de Josep Cru i José A. Flores Farfán, representants de Linguapax International i de la delegació de Linguapax a Amèrica Llatina, respectivament. L’esdeveniment va tenir lloc al teatre de la ciutat de Felipe Carrillo Puerto a…
El Disc Compacte Creación Musical en Llenguas Originarias és un projecte que es va realitzar en col·laboració amb dones i homes artistes de diverses comunitats i parlants de diferents llengües originàries. Entre elles podem trobar als rapers mixe i maia, «Mixe-Represent» de Tamazulapan del Espíritu Santo (Oaxaca) i «Pat Boy», oriünd de Felipe Carrillo Puerto (Quintana Rosego). D’altra banda, emprant l’estil del Bel Canto, María Reyna de Tlahuitoltepec (Oaxaca), utilitza…
Quan tot just comença aquest any 2022, la presidència de la República mexicana ha anunciat la dissolució de l’Institut Nacional de Llengües Indígenes, INALI, l’organisme encarregat de la defensa i la promoció dels drets lingüístics de les comunitats parlants mexicanes creat el 2003 amb l’objectiu de donar un tracte acadèmic rigorós a la preservació de les més de 60 famílies etnolingüístiques del país. Sorprèn un anunci d’aquestes característiques l’any d’inici…
La nostra col·laboradora Miryam Yataco, sociolingüista, educadora y activista sobre drets lingüístics, membre de Linguapax Amèrica Llatina, denúncia en aquest text la violència lingüística que va patir l’ex-primer ministre Guido Bellido, a conseqüència del seu discurs en llengua runasimi (quítxua) davant del Congrés del Perú. La reacció violenta i arrogant dels membres del congrés exemplifica l’actitud colonial que persisteix en els sectors castellanoparlants del Perú, a les quals les comunitats…
El Grup d’Acompanyament a les Llengües Amenaçades GALA-Linguapax, va participar a la Taula de diàleg “Hacia el Decenio Internacional de Lenguas Indígenas 2022-2032: Retos y perspectivas desde la lingüística”, en el marc de la Fira de les llengües indígenes nacionals (FLIN) de Mèxic, per a discutir accions i recomanacions per al llançament de la Dècada i valorar la política de l’estat mexicà envers les llengües indígenes. El desenvolupament de la…
Tyety Ñutyok significa “el nen prodigi” i és el títol d’un llibre trilingüe amb realitat augmentada narrat i escrit en llengua umbeyajts per l’investigador ikoots Obdulio Muriel Díaz. El llibre, amb traduccions a l’anglès i espanyol, ha estat publicat per Editorial Resistència, amb la col·laboració de l’Ambaixada d’Austràlia a Mèxic, investigadors australians i italians, coordinats pel doctor José Antonio Flores Farfán, investigador del “Acervo Digital de Lenguas Indígenas” del CIESAS…
El pasado 11 de noviembre se llevó a cabo la presentación virtual del disco-libro K’ak’alt’aano’ob yéetel tsolxikino’ob ich maayat’aan (‘Consejas y trabalenguas en maya peninsular’), organizada por la Embajada de Australia en México y el Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social CIESAS, el cual representa la suma del trabajo artístico de raperos mayas, lingüistas, ilustradores y académicos para la revitalización de la lengua maya peninsular. En esta…
El pasado 8 de septiembre se llevó a cabo el conversatorio virtual Materiales multimedia en lenguas originarias en México: un ejemplo de revitalización lingüística en el marco del Día Internacional de la Alfabetización organizado por la Embajada de Australia y el Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social (CIESAS). En el evento se presentó A du’u ú Chi Jitdö Chintiy Dibaku (Adivinanzas y trabalenguas cuicatecos), que en palabras del doctor José Antonio Flores…