Ngugui parla en nom de tots

Mary Ann Newman Ngugi parla en nom de tots Amb motiu del lliurament del Premi Internacional Catalunya a l’escriptor kenià Ngugi wa Thiong’o, la lingüista, traductora i presidenta del guardó Mary Ann Newman ens n’ofereix una semblança biogràfica. “Ngugi parla de nosaltres. Parla del poder de les llengües, amb independència del nombre de parlants que tinguin.” Podeu llegir l’article complet aquí.    

L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia?

Swagata Basu L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia? “Cal que les societats diverses trobin la manera d’equilibrar dues necessitats paral·leles: la necessitat de tenir una llengua comuna per poder-se comunicar amb tots els parlants i la necessitat que cada individu pugui utilitzar la seva pròpia llengua (encara que hi hagi…

¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile

Macarena Dehnhardt ¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile “Para lograr comunicarnos en una sociedad multilingüe la traducción y la interpretación no pueden dejarse de lado, lo que necesariamente implica la creación de políticas de traducción que regulen este tipo de actividades y la implementación de intérpretes en los servicios públicos. Al mismo…

La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals

Nina Carlsson La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals «En els pocs casos en què el coneixement d’una llengua minoritària serveix com a requisit lingüístic per a la naturalització, com, per exemple, a Finlàndia, en què els immigrants poden demostrar coneixements de finès o de suec per aconseguir la ciutadania, la motivació per aprendre la llengua minoritària…

Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya

Charo Reyes Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya «En un escenari internacional com l’actual, en què el creixement dels partits «antimigració» està allunyant els debats polítics de la justícia social per a tothom i centrant-se en nocions antigues i renovades d’alteritat, les pràctiques comunicatives se solen interpretar com a amenaces a les identitats nacionals, i la diversitat lingüística és…

Conversa entre Charo Reyes i Nina Carlsson

La residència Faber d’Olot, vinculada a l’Institut Ramon Llull, va planificar per al 2019 una residència titulada «Polítiques migratòries, polítiques de diversitat», a la qual convidava a participar sociòlegs, politòlegs, antropòlegs, historiadors, educadors socials, economistes, advocats i investigadors i professionals de la matèria, amb la intenció de debatre els reptes que afronten governs, institucions i ciutadania a l’hora de gestionar aquests canvis. Charo Reyes, investigadora de CER MIGRACIONS-EMIGRA i Europa…