Presentació del llibre Tyety Ñutyol (El nen prodigi), a la delegació d’Amèrica Llatina

Tyety Ñutyok significa “el nen prodigi” i és el títol d’un llibre trilingüe amb realitat augmentada narrat i escrit en llengua umbeyajts per l’investigador ikoots Obdulio Muriel Díaz. El llibre, amb traduccions a l’anglès i espanyol, ha estat publicat per Editorial Resistència, amb la col·laboració de l’Ambaixada d’Austràlia a Mèxic, investigadors australians i italians, coordinats pel doctor José Antonio Flores Farfán, investigador del “Acervo Digital de Lenguas Indígenas” del CIESAS…

L’ILHA celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna de forma virtual

L’Associació Internacional de les Llengües d’Herència (ILHA) és una organització sense ànim de lucre que actualment compta amb vint-i-nou escoles internacionals i en llengües d’herència a Edmonton, Canadà. L’IHLA té una llarga tradició en la construció d’una societat inclusiva, proporcionant suport a les escoles d’idiomes i promovent el respecte per totes les cultures. L’objectiu de l’IHLA és conservar les llengües d’herència, preservar el bilingüisme, el multilingüisme, el plurilingüisme i promoure…

Dones i llengües

EL ROL DE LES DONES EN LA PROTECCIÓ DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA No hi ha cap dubte sobre la importància de les dones en la transmissió de llengües. Des del principi del temps, han estat les mares les principals responsables de l’educació primerenca de les seves criatures. Sovint, les àvies o altres dones del cercle familiar també ajudaven (especialment en els casos en què la mare moria en el part…

Llengua materna i diversitat lingüística

Cada 21 de febrer l’UNESCO celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb una especial atenció a les llengües indígenes i minoritàries, “per promoure la consciència de la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme”. Linguapax comparteix aquest objectiu i participa en la celebració, però des d’un punt de vista crític sobre el concepte de la llengua materna. En canvi, proposem la diversitat lingüística com un enfocament alternatiu a…

Marja-Liisa Olthuis entrevistada per Tove Skutnabb-Kangas

MARJA-LIISA OLTHUIS entrevistada per Tove Skutnabb-Kangas (Nota inicial.) Aquest petit text està basat en un intercanvi de missatges de correu electrònic en què Marja-Liisa Olthuis, la guanyadora del Premi Linguapax 2020, em va contestar les preguntes que jo (TSK) li vaig enviar l’octubre del 2020. He resumit algunes de les seves respostes, i en altres casos reprodueixo literalment les meves preguntes i les seves respostes. Marja-Liisa Olthuis va néixer a…

Crisis ambientals i sanitàries i llengües minoritzades a l’Himàlaia

El professor de la Universitat de la Trobe (Melbourne) i col·laborador de Linguapax International Gerald Roche repassa la sèrie d’articles publicada a l’Australian Himalayan Research Network, centrada en la gestió del multilingüisme i les crisis ambientals i sanitàries recents a l’Himàlaia. _______________________________ Esperonada per l’augment dels esforços de traducció en resposta a la pandèmia del COVID-19, l’Australian Himalayan Research Network ha allotjat una sèrie de publicacions que examinen les interaccions…

Ngugui parla en nom de tots

Mary Ann Newman Ngugi parla en nom de tots Amb motiu del lliurament del Premi Internacional Catalunya a l’escriptor kenià Ngugi wa Thiong’o, la lingüista, traductora i presidenta del guardó Mary Ann Newman ens n’ofereix una semblança biogràfica. “Ngugi parla de nosaltres. Parla del poder de les llengües, amb independència del nombre de parlants que tinguin.” Podeu llegir l’article complet aquí.    

L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia?

Swagata Basu L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia? “Cal que les societats diverses trobin la manera d’equilibrar dues necessitats paral·leles: la necessitat de tenir una llengua comuna per poder-se comunicar amb tots els parlants i la necessitat que cada individu pugui utilitzar la seva pròpia llengua (encara que hi hagi…

¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile

Macarena Dehnhardt ¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile “Para lograr comunicarnos en una sociedad multilingüe la traducción y la interpretación no pueden dejarse de lado, lo que necesariamente implica la creación de políticas de traducción que regulen este tipo de actividades y la implementación de intérpretes en los servicios públicos. Al mismo…

La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals

Nina Carlsson La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals «En els pocs casos en què el coneixement d’una llengua minoritària serveix com a requisit lingüístic per a la naturalització, com, per exemple, a Finlàndia, en què els immigrants poden demostrar coneixements de finès o de suec per aconseguir la ciutadania, la motivació per aprendre la llengua minoritària…