Bridging divisions between majority, national minority and immigrant languages through the plurilingual approach

Els canvis demogràfics que es produeixen globalment afecten també, i de manera considerable, Catalunya. Aquests canvis provoquen situacions que qüestionen l’statu quo: hi ha noves llengües, noves religions, piràmides d’edat que modifiquen la configuració de les nostres societats, noves creences i noves oportunitats econòmiques i de treballs. La residència Faber d’Olot, vinculada a l’Institut Ramon Llull, va planificar per al 2019 una residència titulada «Polítiques migratòries, polítiques de diversitat», a la qual convidava a participar sociòlegs, politòlegs, antropòlegs, historiadors, educadors socials, economistes, advocats i investigadors i professionals de la matèria, amb la intenció de debatre els reptes que afronten governs, institucions i ciutadania a l’hora de gestionar aquests canvis.

Charo Reyes, investigadora de CER MIGRACIONS-EMIGRA i Europa Sense Murs, i Nina Carlsson, candidata al Doctorat en Ciències Polítiques a la Universitat de Södertörn, a Suècia, han estat dues de les residents que Linguapax ha aportat a la residència, amb l’objectiu d’abordar amb propostes concretes el repte de la gestió de la diversitat lingüística: la política lingüística com a política pública transversal, i la planificació lingüística com a mecanisme de foment del respecte per les identitats múltiples i d’inserció i definició de les llengües en l’educació, i com a estratègia per descriure els paisatges lingüístics que es dibuixen a les grans concentracions urbanes.

En aquest vídeo, enregistrat per Linguapax, Charo Reyes i Nina Carlsson conversen sobre el tema i posen sobre la taula algunes qüestions:

  • Necessitem l’aprenentatge de les dues llengües oficials d’un país per poder-ne ser ciutadans de ple dret?
  • Què implica arribar a un país nou sense tenir coneixement del context i de les llengües que s’hi parlen, i amb les tensions polítiques que hi pot haver implícites?
  • Tant Catalunya com Finlàndia tenen dues llengües oficials (el català i el castellà, d’una banda, i el finès i el suec, de l’altra). Quines conseqüències té en la vida de les persones nouvingudes el fet d’aprendre’n una o altra?
  • Els moviments socials que s’originen a partir d’identitats lingüístiques afecten les persones migrants? Són conscients, les persones migrants, de les implicacions que tindrà per a elles aprendre una llengua i no l’altra?
  • Com es distribueixen l’espai, les llengües, en el sistema educatiu català? La perspectiva monolingüe de les escoles vol reflectir la protecció del territori o la identitat nacional? Com pot ser que ens plantegem de fomentar el plurilingüisme a les escoles però alhora mantinguem el mateix discurs monolingüe?
  • Hem normalitzat el monolingüisme? Qui té el poder de capitalitzar les llengües?

Accediu a l’entrevista al nostre canal de Youtube.

Share