Es reedita, ampliada i corregida, la “Guía de revitalización lingüística: para una gestión formada e informada”

José Antonio Flores Farfán, Lorena Córdova Hernández i Josep Cru acaben de publicar, amb el suport de Linguapax i la Universidad Benito Juárez de Oaxaca, la versió ampliada i corregida de la Guía de revitalización lingüística: para una gestión formada e informada. Josep Cru, un dels autors, ens parla del llibre: “L’objectiu principal d’aquest llibre és oferir diferents estratègies per posar en marxa projectes de revitalització lingüística. Es tracta, en…

Foto de l'acte del Dia Internacional de la Llengua Materna

Publiquem el vídeo de l’acte del Dia Internacional de la Llengua Materna 2020

En col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l’Institut d’Estudis Catalans, Linguapax ha commemorat el Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra el 21 de febrer. Enguany l’acte ha tingut lloc a l’Espai Vilaweb i s’hi ha presentat la Linguapax Review 2019, «Kava vell en carabasses noves: revitalització lingüística i escolarització a Hawaii», un monogràfic dedicat a la llengua hawaiana impulsat amb motiu de…

Bridging divisions between majority, national minority and immigrant languages through the plurilingual approach

Els canvis demogràfics que es produeixen globalment afecten també, i de manera considerable, Catalunya. Aquests canvis provoquen situacions que qüestionen l’statu quo: hi ha noves llengües, noves religions, piràmides d’edat que modifiquen la configuració de les nostres societats, noves creences i noves oportunitats econòmiques i de treballs. La residència Faber d’Olot, vinculada a l’Institut Ramon Llull, va planificar per al 2019 una residència titulada «Polítiques migratòries, polítiques de diversitat», a…

La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals

Nina Carlsson La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals «En els pocs casos en què el coneixement d’una llengua minoritària serveix com a requisit lingüístic per a la naturalització, com, per exemple, a Finlàndia, en què els immigrants poden demostrar coneixements de finès o de suec per aconseguir la ciutadania, la motivació per aprendre la llengua minoritària…

Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya

Charo Reyes Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya «En un escenari internacional com l’actual, en què el creixement dels partits «antimigració» està allunyant els debats polítics de la justícia social per a tothom i centrant-se en nocions antigues i renovades d’alteritat, les pràctiques comunicatives se solen interpretar com a amenaces a les identitats nacionals, i la diversitat lingüística és…

José Antonio Flores Farfán

Congreso Internacional de Lenguas en Riesgo (Ciutat de Mèxic, 25-28 de febrer del 2020)

José Antonio Flores, delegat de Linguapax a Amèrica Llatina, resumeix el congrés, en fa una valoració personal i exposa de quina manera creu que la celebració de l’acte pot incidir en la revalorització de les llengües minoritzades a Mèxic Como parte de la clausura del Año Internacional de las Lenguas Indígenas 2019 y a propósito del lanzamiento del Decenio de las Lenguas Indígenas organizado por la UNESCO; en conjunto con…

Fòrum permanent per a les qüestions indígenes durant la proclamació de la Dècada

S’encenten els preparatius per a la Dècada de les Llengües Indígenes (2022-2032)

Amb l’objectiu d’impulsar aliances i accions d’abast més ampli per aturar el perill de desaparició progressiva al qual s’enfronten els prop de 6.700 idiomes indígenes del món, i considerant que, d’aquests, n’hi ha 2.680 (40%) en perill imminent de desaparèixer, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha resolt de proclamar el període 2022-2032 com la Dècada de les Llengües Indígenes. Aquest és l’anunci que va fer l’ambaixador de Mèxic davant…

Conversa entre Charo Reyes i Nina Carlsson

La residència Faber d’Olot, vinculada a l’Institut Ramon Llull, va planificar per al 2019 una residència titulada «Polítiques migratòries, polítiques de diversitat», a la qual convidava a participar sociòlegs, politòlegs, antropòlegs, historiadors, educadors socials, economistes, advocats i investigadors i professionals de la matèria, amb la intenció de debatre els reptes que afronten governs, institucions i ciutadania a l’hora de gestionar aquests canvis. Charo Reyes, investigadora de CER MIGRACIONS-EMIGRA i Europa…

La història de la llengua hawaiana de l’últim segle i mig

Aquesta entrada va dedicada a la història de la llengua hawaiana i als processos de transformació que ha patit des del segle XIX. Per què? Perquè no deixem de prendre consciència de la importància d’estimar, cuidar i emprar les llengües que estan en perill de desaparició per evitar que s’emportin la cultura de tot un poble. Fins a finals del segle passat, la llengua hawaiana era de naturalesa forta i…

Marja-Liisa Olthuis és la guanyadora del Premi Internacional Linguapax 2020

Darrere els paisatges i la riquesa natural de la ciutat d’Inari, situada al nord-est de Finlàndia, s’hi amaga una llengua que es troba en risc sever de desaparició; el Sami d’Inari. Això no obstant, hi ha una persona que ha aconseguit la revitalització de la llengua i la seva cultura, fet que l’ha convertit en mereixedora del Premi Internacional Linguapax 2020. Ella és la Marja-Liisa Olthuis. Les llengües Sami   …