Balanç de l’Any Internacional de les Llengües Autòctones

El Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de les Nacions Unides ha publicat un informe en què resumeix les activitats dutes a terme al llarg de l’Any Internacional de les Llengües Autòctones (AILA 2020). El document recull les principals activitats dutes a terme per institucions internacionals, regionals, nacionals i locals de 78 països diferents. El web de l’AILA, que ha servit de base per a l’informe, ha registrat més…

Primera edició del festival 369:kal sobre diversitat lingüística

De l’1 al 7 de setembre se celebrarà, en línia, la primera edició del festival 639:kal, dedicat a la diversitat lingüística. Aquest any se centrarà en el kalaallisut, la llengua esquimaloaleutiana parlada a Groenlàndia. S’hi projectaran una desena de documentals i curtmetratges, i hi haurà debats i entrevistes. El festival, que cada any es dedicarà a una llengua amenaçada diferent, pretén ser un espai de diàleg i reflexió a l’entorn…

“What is Ola?”, un documental de viatges sobre llengües minoritzades

Al llarg dels darrers trenta-cinc anys, el mantra del moviment en defensa del hawaià ha estat “E Ola ka ‘ōlelo Hawai‘i” (‘El hawaià ha de viure’). What is Ola? és un documental de viatges de Keli’i Wilson, una de les primeres persones que s’ha graduat seguint un model educatiu íntegrament en hawaià. En aquest vídeo, viatja a Groenlàndia, Espanya i Gal·les per analitzar i comparar els models (socio)lingüístics de les llengües…

L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia?

Swagata Basu L’impacte de la planificació i la política lingüístiques en la integració social en societats molt diverses: Què podem aprendre del cas de Catalunya i de l’Índia? “Cal que les societats diverses trobin la manera d’equilibrar dues necessitats paral·leles: la necessitat de tenir una llengua comuna per poder-se comunicar amb tots els parlants i la necessitat que cada individu pugui utilitzar la seva pròpia llengua (encara que hi hagi…

¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile

Macarena Dehnhardt ¿Cómo podemos comunicarnos en una sociedad multilingüe? El rol de las políticas de traducción y de la comunicación intercultural mediada. El caso de Chile “Para lograr comunicarnos en una sociedad multilingüe la traducción y la interpretación no pueden dejarse de lado, lo que necesariamente implica la creación de políticas de traducción que regulen este tipo de actividades y la implementación de intérpretes en los servicios públicos. Al mismo…

Es reedita, ampliada i corregida, la “Guía de revitalización lingüística: para una gestión formada e informada”

José Antonio Flores Farfán, Lorena Córdova Hernández i Josep Cru acaben de publicar, amb el suport de Linguapax i la Universidad Benito Juárez de Oaxaca, la versió ampliada i corregida de la Guía de revitalización lingüística: para una gestión formada e informada. Josep Cru, un dels autors, ens parla del llibre: “L’objectiu principal d’aquest llibre és oferir diferents estratègies per posar en marxa projectes de revitalització lingüística. Es tracta, en…

Foto de l'acte del Dia Internacional de la Llengua Materna

Publiquem el vídeo de l’acte del Dia Internacional de la Llengua Materna 2020

En col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l’Institut d’Estudis Catalans, Linguapax ha commemorat el Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra el 21 de febrer. Enguany l’acte ha tingut lloc a l’Espai Vilaweb i s’hi ha presentat la Linguapax Review 2019, «Kava vell en carabasses noves: revitalització lingüística i escolarització a Hawaii», un monogràfic dedicat a la llengua hawaiana impulsat amb motiu de…

Bridging divisions between majority, national minority and immigrant languages through the plurilingual approach

Els canvis demogràfics que es produeixen globalment afecten també, i de manera considerable, Catalunya. Aquests canvis provoquen situacions que qüestionen l’statu quo: hi ha noves llengües, noves religions, piràmides d’edat que modifiquen la configuració de les nostres societats, noves creences i noves oportunitats econòmiques i de treballs. La residència Faber d’Olot, vinculada a l’Institut Ramon Llull, va planificar per al 2019 una residència titulada «Polítiques migratòries, polítiques de diversitat», a…

La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals

Nina Carlsson La frontera lingüística com a control de la migració: la ciutadania no reconeguda dels immigrants parlants d’idiomes de minories nacionals «En els pocs casos en què el coneixement d’una llengua minoritària serveix com a requisit lingüístic per a la naturalització, com, per exemple, a Finlàndia, en què els immigrants poden demostrar coneixements de finès o de suec per aconseguir la ciutadania, la motivació per aprendre la llengua minoritària…

Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya

Charo Reyes Més enllà de l’assimilació: pràctiques plurilingües, capital lingüístic i drets socials dels estudiants d’origen migrant a Catalunya «En un escenari internacional com l’actual, en què el creixement dels partits «antimigració» està allunyant els debats polítics de la justícia social per a tothom i centrant-se en nocions antigues i renovades d’alteritat, les pràctiques comunicatives se solen interpretar com a amenaces a les identitats nacionals, i la diversitat lingüística és…