Bases

1. Els Premis Linguapax són atorgats anualment per l'Institut Linguapax.

2. Els premis són un reconeixement a la dedicació de lingüistes, investigadors, docents o membres de la societat civil que s'hagin destacat per la promoció de la diversitat lingüística i/o l'educació multilingüe. Es valoraran especialment les candidatures de les persones que hagin contribuït a millorar la situació lingüística d'una comunitat o país.

3. Les candidatures als Premis Linguapax s'han d'enviar al secretariat de l'Institut Linguapax i han d'incloure un currículum del candidat. Les candidatures seran tractades amb la màxima confidencialitat.

4. Formen el jurat dels Premis Linguapax els membres del Comitè Assessor de l'Institut Linguapax.

5. Els Premis Linguapax poden quedar deserts. La decisió del jurat serà inapel·lable.

6. Els Premis Linguapax es donaran a conèixer el 21 de febrer de cada any, Dia Internacional de la Llengua Materna.

7. El premi està dotat amb la quantitat de 3.000 €

Premi Linguapax 2007

Maya Khemlani David, ha realitzat nombrosos estudis sobre el manteniment i la substitució lingüística en diferents comunitats minoritàries de Malàisia (sindhi, panjabi, nepalesa, portuguesa, tamil i d'altres) presents als diferents territoris del seu país, així com a Londres i Singapur. Els treballs de Maya Khemlani David des de fa més de 30 anys han creat escola i han tingut influència en el conjunt de la societat malaia especialment pel seu important paper en el moviment a favor dels drets lingüístics de les comunitats del sud-est asiàtic amb llengües poc esteses.

 

Premis Linguapax 2006

Natividad Mutumbajoy

Natividad Mutumbajoy pertany a la comunitat indígena ingano de Colòmbia. Ha treballat incansablement per promoure l’educació multilingüe, i en especial la recuperació de la llengua inga, en un entorn de pobresa i d’una guerra civil que dura més de quaranta anys. Amb el suport de l’Amazon Conservation Team, ha promogut l’estudi de la llengua inga creant, en el si de la seva comunitat, l’escola Yachaicury, al remot poblat de Yurayaco, que es troba al departament de Caquetá, i que ha estat reconeguda formalment pel Ministeri d’Educació de Colòmbia. Ha col·laborat assíduament, a més, amb l’Institut d’Etnobiologia de Colòmbia.

Apart de la seva feina a l’escola, Natividad Mutumbajoy dirigeix un programa de ràdio en llengua inga que s’emet per tota la regió. L’emissora de ràdio és gestionada completament per la població indígena.

En definitiva, és una peça clau del renaixement cultural ingano que s’està
produint a la regió amazònica colombiana i una de les líders en la creació d’associacions d’autogovern que engloben cinc comunitats ingano.

 

Premi Linguapax 2005

Maurice Tadadjeu (Universitat de Yaounde I, Camerun)

Maurice Tadadjeu va fer estudis superiors a la Universitat de Georgetown (Washington) i l’any 1977 es va doctorar en Lingüística a la Universitat del Sud de Califòrnia. El professor Tadadjeu ha treballat al Departament de Llengües Africanes i Lingüística a la Universitat de Yaoundé I del Camerun des de 1977. Actualment és president de l’Associació Nacional dels Comitès sobre Llengües del Camerun (NACALCO), una federació d’associacions pel desenvolupament de 74 llengües locals. És, a més, director del Centre sobre Lingüística Aplicada d’aquesta mateixa associació, fundada a Yaoundé l’any 1996. El professor Tadadjeu s’ha especialitzat en planificació lingüística i ensenyament de llengües maternes i ha estat un dels impulsors del projecte PROPELCA, que des de l’any 1978 ha posat en pràctica amb èxit programes d’educació en llengua materna. Aquests programes fan servir un model d’educació funcional trilingüe i s’han convertit en un model per a altres països africans. L’any 1998 el professor Tadadjeu va iniciar el projecte BASAL , d’estandardització bàsica per a les llengües africanes no escrites. Fora del món acadèmic, ha estat un panafricanista molt actiu: va crear el primer club nacional de l’Organització de la Unió Africana (OAU) a l’Àfrica i ha publicat diverses obres sobre economia i la integració sociopolítica d’aquest continent. L’any 2001 va ser nomenat delegat general de l’Organització de la Societat Civil Africana (ACSO), que intenta promoure la participació popular de la Unió Africana.

 

Premis Linguapax 2004

Fernand de Varennes (Universitat Murdoch, Austràlia)

Va ser director del Centre Àsia-Pacífic de Drets Humans i Prevenció de Conflictes Ètnics i membre fundador i editor en cap de la revista Journal on Human Rights and the Law. El doctor de Varennes és reconegut com un dels experts mundials sobre els drets lingüístics i ha escrit dues obres de referència sobre aquest tema: Language, Minorities and Human Rights (1996) i A Guide to the Rights of Minorities and Language (2001). Les seves publicacions s'han traduït a 17 llengües. Ha impartit classes sobre drets lingüístics per tot el món, especialment a Àsia i Europa, i ha col·laborat amb l'OSCE-Alt Comissionat per a les Minories Nacionals en la preparació de les Recomanacions de Lund sobre la participació política de les minories nacionals. Fernand de Varennes ha treballat amb diverses organitzacions internacionals com ara el Grup de Treball sobre Drets de les Minories de les Nacions Unides i la UNESCO. És investigador senior associat del Centre Europeu per a Temes de les Minories de Flensburg, Alemanya, i forma part de nombrosos comitès assessors de centres d'investigació i revistes especialitzades. Li va ser concedit el prestigiós guardó Tip O‘Neill Peace Fellowship de l'INCORE (Initiative on Conflict Resolution and Ethnicity) a Derry, Irlanda del Nord. Ha publicat cinc llibres i més d'una cinquantena d'articles i informes.

Joshua Fishman (Universitat Yeshiva/Universitat de Stanford)

El professor Fishman està considerat com probablement el més influent sociolingüista de la segona meitat del segle XX i com un dels pares fundadors d'aquesta disciplina. La seva carrera acadèmica com a professor, investigador i teòric ha estat llarga i distingida. Ha treballat a moltes universitats i centres d'investigació i actualment és professor emèrit de la Universitat de Yeshiva a Nova York. És autor de més de 60 llibres i ha publicat centenars d'articles en diverses publicacions. Al llarg de la seva carrera, s'ha interessat especialment per les llengües menys usades i per les llengües amenaçades. Dues de les seves obres de referència són, Reversing Language Shift and Can threatened languages be saved?, publicats el 1991 i el 2001 respectivament. En aquests llibres presenta la seva escala per mesurar la interrupció lingüística intergeneracional 'Graded Intergenerational Disruption Scale [GIDS]' amb la qual es pot mesurar el canvi lingüístic.

Premis Linguapax 2003

Aina Moll

Nascuda a Ciutadella de Menorca l'any 1930. És llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica). Catedràtica de Francès de l'Institut Joan Alcover de Palma, col·laborà en el Diccionari català-valencià-balear, que ha esdevingut una obra de referència indispensable de la filologia catalana, i féu enquestes dialectològiques per a l'Atles lingüístic de la Península Ibèrica. Ha estat directora de les col·leccions de l'Editorial Moll i autora del llibre La nostra llengua a més de publicar centenars d'articles, ponències a congressos, etc. sobre la llengua catalana i la seva normalització. Aina Moll fou Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988), el qual va preparar la primera llei de normalització lingüística, i fou coordinadora de la Campanya de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). És sòcia fundadora de l'Obra Cultural Balear, membre del Consell Social de la Llengua Catalana de les Balears i coordinà l'àrea 1 del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988) i el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (1997).

 

Tove Skutnabb-Kangas

Tove Skutnabb-Kangas és finlandesa i es va doctorar a les Universitats de Hèlsinki i Roskilde, Dinamarca. És una autora prolífica de llibres sobre el bilingüisme, l'educació per a les minories, els drets linguístics i molts aspectes de la política lingüística. Les seves publicacions s'han traduït a 17 idiomes. La seva obra recent més significativa és Linguistic genocide in education - or worldwide diversity and human rights? (2000). Tove Skutnabb-Kangas és vicepresidenta de l'organització Terralingua, a qui va representar a la cimera sobre desenvolupament sostenible de les Nacions Unides celebrada a Johannesburg l'agost de 2002. Ha treballat com a consultora de la UNESCO, per a qui va escriure Sharing a world of difference. The earth's linguistic, cultural and biological diversity, que es publicarà en sis llengües al 2003. Ha fet cursos per tot el món i ha col·laborat amb l'Alt Comissionat per a les Minories Nacionals de la OSCE en la preparació de les Recomanacions de La Haia en relació als drets en l'educació de les minories nacionals (1997). Treballa activament amb molts grups lingüístics minoritaris.

Premis Linguapax 2002

Bartomeu Melià Investigador

Bartomeu Melià va néixer a Porreres (Balears) l'any 1932. Ha passat gran part de la seva vida al Paraguai, on ha portat a terme un gran nombre d'investigacions en etnohistòria i etnolingüística guaraní amb treballs de camp tant a aquell país com al Brasil i a Bolívia. És doctor en Ciències Religioses per la Universitat d'Estrasburg i membre de la Societat d'Americanistes de París. És també president honorari del Centre d'Estudis Antropològics de la Universitat Catòlica a Asunción. Ha estat director de la revista Acción d'Asunción durant dos períodes de la seva història (1969-75; 1993-99). És membre de la Comissió Nacional de Bilingüisme del Ministeri d'Educació i Culte de la República del Paraguai i treballa com a assessor del Programa d'Educació Bilingüe Intercultural del Teko Guaraní (Assemblea del Poble Guaraní de Bolívia) des del 1990. D'entre les seves publicacions més recents, destaquen Elogio de la lengua guaraní; contextos para una educación bilingüe en el Paraguay (1995), El Paraguay inventado (1997), Pueblos indígenas en el Paraguay. Demografía histórica y análisis de los resultados del Censo Nacional de Población y Viviendas, 1992 (1997), Ñane ñe'fi paraguái: Paraguay bilingüe: Políticas lingüísticas y educación bilingüe (1997), Antonio Ruiz de Montoya, Vocabulario de la lengua guaraní (1640) (2000).

Jerzy Smolicz Professor del Departament d'Educació Universitat d'Adelaida.

El professor Jerzy (George) Smolicz va néixer a Polònia i va estudiar a les universitats d'Edinburg i Oxford. És catedràtic d'Educació a la Universitat d'Adelaida a Austràlia, on a més és director del Centre d'Estudis Interculturals i Educació Multicultural (CISME). El professor Smolicz ha treballat activament com a assessor, tant del govern de l'estat com del govern federal, sobre la creació de polítiques en relació al pluralisme cultural i lingüístic i la seva implementació en el sistema educatiu australià. Va ser consultor senior per a la preparació de la revista Review of Multicultural and Migrant Education i va presidir el Grup de Treball d'Austràlia del Sud sobre Multiculturalisme Responsable de l'informe Education for Cultural Democracy, que es va convertir en un projecte de referència per als successius governs d'Austràlia del Sud en l'àrea del multiculturalisme. Actualment, el professor Smolicz és membre del Consell per a una Austràlia Multicultural (CMA); president del Comitè Ministerial Assessor d'Austràlia del Sud sobre Educació Multicultural; membre de la Xarxa de Ciències Socials de la Comissió Nacional Australiana per a la UNESCO i de l'Associació Asiàtica de Consells d'Investigació en Ciències Socials (AASSREC). Ocupa una càtedra com a professor visitant a l'Institut de Ciències Polítiques de l'Acadàmia Polonesa de Ciències, així com una càtedra honorària a la Universitat de Santo Tomás de Manila, a les Filipines. És autor d'un gran nombre de llibres, monografies i articles sobre pluralisme cultural i lingüístic en l'educació des d'una perspectiva comparativa. Els seus treballs sobre la llengua com un valor central de la cultura han estat publicats a Àsia i Europa en diverses llengües, entre elles el francès, l'alemany, el polonès, l'italià i el filipí.