|
LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA EN LA
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
Joan Martí i Castell
jmarti@iec.es
Catedràtic i primer rector de
la Universitat Rovira i Virgili
Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans
Resum de la ponència
La diversitat lingüística en la societat
de la informació
Què són les llengües i quina
relació tenen amb el concepte "cultura"?
Les llengües com a referents de les comunitats:
llengua i pensament. La capacitat identificadora i diferenciadora
alhora de les llengües.
La unitat lingüística com a reflex de
la compartició de projectes de tota índole dels
diversos grups socials: llengua i idiosincràsia.
Llengua i nació.
Saber és saber dir. Se sap i es diu des d'una
òptica concreta irrepetible, intransferible, individualment
i col.lectivament. Les persones i els pobles saben i, doncs, diuen
des de posicions no compartides: la traducció d'una llengua
a una altra és per força una reformulació.
Les ideologies dominants i el seu reflex en l'expressió
lingüística.
Totes les llengües i totes les cultures valen
igual; totes són igualment útils; totes són
igualment patrimoni de la humanitat.
Llengua i poder. La diglòssia.
El sentit de la variació lingüística
en una mateixa comunitat de parlants. La tendència a l'homogeneïtzació.
La por a la diversitat com a temença a
la pèrdua de poder. La glotofàgia o el lingüicidi.
La igualtat en la diversitat i el fenomen de la
globalització. Només es pot ser i s'és diferent:
el ser es defineix en la diferència. Els perills d'una
mundialització mal entesa i del pensament únic com
a objectiu. La universalitat se sosté exclusivament des
del particularisme.
Una comunitat diferenciada és una manera
concreta (nosaltres) de relacionar-se amb la resta del món
(els altres).
El mestissatge, un axioma discutible de
la globalització.
Necessitat d'un discurs nou per a una realitat nova.
|
