Moderador: Bjorn Jernudd

El nostre Congrés sobre Política Lingüística implica que hi ha problemes i temes lingüístics que requereixen gestió. La implicació de Linguapax en la política lingüística i la preocupació del nostre grup per la societat civil i la seva relació amb la política lingüística impliquen obviàment el reconeixement d'expressions complexes i organitzades d'interessos polítics, socials i econòmics que tenen conseqüències en la política lingüística. Les accions de la societat civil interactuen amb les accions dels governs en els processos de política lingüística.

Com a persona que ha estat preocupada per la planificació i gestió lingüística durant uns 35 anys, valoro el ressorgiment de l'interès en la planificació i en els processos de política lingüística. Agraeixo als participants del taller 4 que m'hagin suportat durant aquesta setmana d'intensa discussió. Felicito Linguapax per aquest Congrés. El grup de treball del taller 4 dóna ple suport a Linguapax i a la seva preocupació pels processos de política lingüística.

El grup de treball del taller 4 ha debatut comunicacions sobre un ampli ventall de temes - des de la comunicació introductòria sobre el paper de las ONGs en la promoció de les llengües minoritàries, fins a estudis de cas detallats sobre la feina de associacions particulars de voluntaris en l'ús de llengües prèviament suprimides en llocs tan diferents com ara Estònia, València i Amèrica. Hem sentit i discutit comunicacions on es contrastaven ideologies de competició i solidaritat, on s'han proposat maneres d'alliberar els parlants per tal que puguin fer servir lliurement la llengua pròpia en els serveis davant les agències governamentals; hem discutit com fer possible que els pares estiguin informats sobre les decisions que prenen en relació a l'educació dels seus fills. Els convido a repassar els programa, a contactar amb els ponents per correu electrònic i demanar-los les seves comunicacions. Esperem amb impaciència poder llegir totes les contribucions en una distribució que, confiem, sigui ràpida.

Alguns punts destacables del que s'ha presentat aquesta setmana seran remarcats en les nostres recomanacions. Si haguéssim tingut més temps per treballar junts, s'haurien pogut destacar una proporció més gran de preguntes i experiències que han sorgit.

Amb això en ment, intentaré destacar tan bé com pugui el que el nostre grup col.lectivament ha expressat de manera compartida per tal de produir aquestes conclusions avui. No he tingut l'oportunitat de reunir-me amb tot el grup després de dissenyar aquestes conclusions i per tant s'han de considerar preliminars. Hauré de fer-me'n responsable pels errors o les malinterpretacions.

Hem donat veu alguns principis per a les ONGs així com per a tot el nostre treball. Són aquests:

· Treballar dins una ideologia de solidaritat
· Treballar amb consciència moral i ètica
· Promoure la diversitat com un valor general
· Respectar i possibilitar l'auto-respecte per al parlants individuals de qualsevol llengua
· Advocar i possiblitar l'accés a l'educació multilingüe
· Prendre una visió sistèmica
· Advocar per l'accés a l'educació en llengua materna com un dret
· Respectar la igualtat i equitat lingüística
· No docotomitzar entre teoria i pràctica
· Fer lloc per TOTES les expressions lingüístiques, especialment les actuacions.

Algunes recomanacions estan dirigides específicament a Linguapax, d'altres no tant. Convidem al comitè de Linguapax a considerar els nostres punts.

Una qüestió de primera importància ha de ser plantejada primer, és aquesta: què volem dir amb societat civil, organitzacions cíviques i ONGs. El grup de treball ha resolt --aquesta és la nostra primera recomanació-que el procés de contestar aquesta important qüestió tindria gran valor. Hem vist que durant la setmana hem trobat un grup molt divers de gent que treballen amb un objectiu compartit i amb conseqüències per a l'ús de la llengua,

· Grups d'actuació
· Clubs de futbol- els jugadors practiquen la llengua!
· Associacions de pares i professors
· Associacions educatives
· Grups d'estudi de noms de lloc
· Sindicats

Una manera d'aproximar-se preliminàriament al que són les ONGs és el següent:

Hi ha grups dins una societat que

1) promouen l'ús d'una llengua per la gent

2) fan pressió perquè les llengües tinguin millors garanties

I hi ha grups regionals i internacionals (a través de les llengües i dels estats) que:

1) promouen, busquen i ordenen el coneixement sobre els grups i les situacions lingüístiques, i

2) reuneixen gent i idees, ofereixen idees a grups dins de la societat en els seus contextos particulars

Els dos tipus de grups interactuen entre ells en ambdues direccions.

Les ONGs regionals i internacionals també traslladen les preocupacions sobre les llengües a l'atenció d'actors a nivell internacional (una tasca per a Linguapax!)

La nostra segona recomanació és que les ONGs haurien d'ajudar a establir altres ONGs.

Pensem que és una qüestió de gran importància que les ONGs s'entenguin a elles mateixes i el seu lloc en els processos de política lingüística. Treball que s'ha fet abans pot ajudar com a punt de partida:

· Jyotirindra Das Gupta: Language conflict and national development, Berkeley, Los Angeles and London: University of California Press, 1970
· E. Annamalai, ed.: Language movements in India, Mysore : Central Institute of Indian Languages, 1979

Una obra contemporània que apareixerà aviat és
· Birger Winsa, manuscript, on civil society and cultural production in the designated minority languages in northern Sweden.

El grup ha discutit amb preocupació la recerca i l'ordenament del coneixement per part de les ONGs. La feina hauria de servir per ajudar als grups a informar-se a l'hora de fer tries en accions sobre temes lingüístics.

Per tant, el nostre grup dóna ple suport a la recollida d'informació, ordenació d'informació i al flux de la informació per ajudar als grups a fer tries sobre temes lingüístics de manera informada.

El nostre grup reconeix la importància de desenvolupar criteris per avaluar accions i resultats per tal de solucionar problemes lingüístics i reaccionar sobre temes lingüístics. Recomanem desenvolupar una base de dades d'accions i resultats. La base de dades seria construïda d'acord amb les millors teories disponibles per explicar qui fa què i com per resoldre un determinat problema lingüístic o problema relacionat amb la llengua, dins d'un espai i temps determinat

En particular, el nostre grup dóna ple suport a la cooperació sud-sud (en el sentit ideològic) per mobilitzar experiència i coneixements allà on es puguin trobar per treballar amb grups lingüístics locals i petits amb la intenció de compartir informació.

El nostre grup recomana a les ONGs la promoció de trobades entre les 'persones d'aquestes llengües' amb altres, o bé acadèmics de les llengües per explorar problemes compartits des de cadacuna de les perspectives d'anàlisi i pràctica, respectivament, o bé amb públic en les actuacions i, simplement, persona a persona.

Les ONGs haurien actuar com a advocats per als grups lingüístics amb menys poder.

El nostre grup dóna ple suport al treball en xarxa de les ONGs.

Recomanem reunir a gent amb problemes i temes compartits.

El nostre grup reconeix que les polítiques que no són polítiques lingüístiques tenen un efecte sobre les situacions lingüístiques. Aquestes interrelacions entre les polítiques haurien de ser explorades i, en particular, el nostre grup fa notar el valor del treball en xarxa amb les ONGs que representen interessos diferents dels lingüístics.

Reconeixem el valor d'explorar les relacions entre la terra, els boscos i el mar i la continuïtat de l'ús lingüístic, entre el desenvolupament de la propietat, negació de l'hàbitat i desplaçament de les persones i l'ús lingüístic; i recomanem la formació i disseminació de coneixements sobre aquestes relacions.

Com un tipus particular de xarxa, recomanem l'establiment de coalicions entre tots els que estan interessats i comparteixen preocupació sobre les conseqüències que les polítiques que no són lingüístiques tenen sobre les llengües, i de la negació dels hàbitats i els desplaçaments.

Recomanem informar el món sobre el valor dels coneixements tradicionals que són expressats a través de diverses llengües en els seus particulars marcs vitals.

Recomanem enllaçar els drets biotecnològics- produïts ecològicament a gran escala - a la propietat intel.lectual per als parlants de les llengües a través de les quals aquest coneixement és expressat.

El nostre grup recomana a les ONGs que donin espai per a les belles arts i l'art popular en les llengües locals i en les més petites en particular, i, en relació a uns dels nostres principis, per a les actuacions.

El nostre grup recomana trobar maneres - arguments, crides, etc.- per tenir influència sobre les mentalitats de les persones de tot arreu perquè valorin la diversitat lingüística. Buscar una manera de motivar la gent perquè salvin les llengües. Treballar amb la Foundation for Endangered Languages (www.ogmios.org) .

El nostre grup recomana l'educació d'unes ONGs per altres ONGs, sobre temes lingüístics i sobre el funcionament i la organització de les ONGs en general.

Alguns punts per a la generació de coneixement (recerca) que es van esmentar són:

Aprofundir en l'enteniment de l'economia de la llengua, en relació a l'ús lingüístic i a la diversitat lingüística

Explorar com no tots els programes d'educació bilingüe són beneficiosos per a la vitalitat de l'ús lingüístic

Explorar per quins altres mitjans diferents de l'educació i l'alfabetització convencional, l'ús de les llengües pot ser revitalitzat

Adreçar els efectes disfuncionals de l'alfabetització si es donen a expenses de les pràctiques orals

Explorar el valor afegit del turisme cultural en suport de l'ús continu de les llengües petites i amenaçades.

'Problematitzar' el significat de la política lingüística, i especialment fer explícit com els models de la política lingüística s'adapten als interessos dels parlants de llengües petites i locals i com la planificació lingüística té en compte les pràctiques discursives dels usuaris en l'acció de la planificació lingüística.