La necessitat de preservar el patrimoni lingüístic de la humanitat i d’aturar els processos de substitució lingüística que es produeixen per tot el món ha esdevingut una preocupació compartida per investigadors, experts i líders de moltes comunitats lingüístiques. Aquest congrés té la voluntat d’aplegar totes aquelles persones interessades en el manteniment de la diversitat lingüística per tal de generar un debat profitós d’on surtin propostes que serveixin per contrarestar el procés d’homogeneïtzació lingüística a què està sotmès el planeta.

El diàleg té lloc a Barcelona entre els dies 20 i 23 de maig del 2004, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004. Les sessions de treball s’estructuren en dues modalitat. Per una banda, les conferències plenàries, que miren de donar una visió general dels tres temes principals del congrés (la diversitat lingüística, la sostenibilitat i la pau) i de les possibles interrelacions que pugui haver-hi entre ells, tot tenint en compte els nous factors culturals, socials, polítics i econòmics que planteja la globalització. Per altra banda, hi ha cinc tallers simultanis, on s’analitza des d’una perspectiva més específica el fenomen de la diversitat lingüística en relació a la planificació i la política lingüística.

Linguapax va néixer com una iniciativa de la UNESCO per donar solució lingüística a problemes específics en l’àrea de la investigació sobre la pau, la defensa dels drets humans i la promoció de l’educació en la democràcia, tot utilitzant mètodes innovadors per a l’ensenyament de les llengües. L’Institut Linguapax, una ONG internacional amb seu a Barcelona, encarna ara aquesta filosofia i té com a objectiu la promoció de la pau a través del respecte a la diversitat lingüística i a l’educació plurilingüe. El Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004, que va tenir lloc entre els dies 9 de maig i 26 de setembre del 2004, va ser un esdeveniment internacional que volia oferir un espai nou i creatiu per pensar i experimentar sobre els principals conflictes culturals i socials que ha d’afrontar el món en aquest segle XXI. La convergència de propostes i objectius de les dues iniciatives va motivar l’organització, de forma conjunta, d’aquest congrés internacional.

Sessió inaugural

Fèlix Martí. President de Linguapax pdf (català)

Elda Moreno. Consell d’Europa pdf (francès)

Pasqual Maragall. President de la Generalitat de Catalunya pdf (català)

Sessions plenàries

Ponència inaugural

David Crystal
Creating a world of languages‘ (pdf)

1. Diversitat lingüística

L’estat de la qüestió: el nombre de llengües existents davant les tendències homogeneïtzadores i els processos de substitució lingüística. La pèrdua de la diversitat cultural en general i lingüística en particular com a fenomen estès per tot el planeta. La magnitud de l’amenaça i la reacció davant les llengües hegemòniques. Pronòstics sobre el manteniment de la diversitat lingüística.

Conferenciants:
Bernard Comrie
‘Language diversity: a key to understanding human diversity’  (pdf)

Nancy Hornberger
‘Indigenous language revitalization, biliteracy and student voice: Instances from Quechua, Guaraní and Maori bilingual education’ (pdf)

2. Sostenibilitat

Els lligams que existeixen entre la llengua, la cultura i l’entorn. L’ecologia lingüística com a àrea de recerca interdisciplinària especialitzada en les relacions que existeixen entre la diversitat lingüística i la diversitat biològica. La necessitat de preservar un equilibri lingüístic a escala global. La promoció de les pràctiques multilingües per tal d’assolir una coexistència més igualitària entre totes les comunitats lingüístiques del planeta.

Conferenciants:
Suzanne Romaine
‘Linguistic diversity, sustainable development, and the future of the past’ (ppt)

Albert Bastardas
‘Cap a una “sostenibilitat lingüística”: conceptes, principis i problemes de l’organització comunicativa dels humans al segle XXI’ (pdf)

3. Pau

El respecte per la diversitat lingüística basat en una coexistència harmònica de totes les comunitats lingüístiques. Els drets lingüístics, tant individuals com col·lectius, com a drets fonamentals. El respecte a la diversitat cultural i lingüística com a factor clau per a la millora de la comunicació intercultural, la resolució de conflictes i la promoció de la pau entre els pobles.

Conferenciants:
Fernand de Varennes
‘Pax Linguae, Pax Humanus: Linguistics rights as a foundation for peace’ (pdf)

Miquel Siguan
‘Les llengües i la pau’ (català) (pdf) (versió en anglès)

Isidor Marí
Text de síntesi sobre les sessions plenàries (pdf) (català). (Versions en castellà i en anglès)

Tallers

1. Models positius de polítiques lingüístiques

Estudis de casos concrets de diferents comunitats lingüístiques i la seva política i la planificació lingüística.

Coordinador del taller: Jean-Jacques Van Vlasselaer. Conclusions del taller (pdf)

Panelistes:
Anne Marie Beukes
‘The first ten years of democracy: Language policy in South Africa’ (pdf)

Nadine Dutcher
‘Language policy and education in multilingual societies: Lessons from three positive models (Guatemala, Eritrea and Papua New Guinea)’ (pdf)

Félix Etxeberria
‘Logros y retos de la educación bilingüe en el País Vasco’ (pdf),
‘Logros y retos de la educación bilingüe en el País Vasco’ (powerpoint)

Araceli Díaz de Lezana
‘El desarrollo tecnolingüístico del euskera’ (pdf)

Josep Quer
‘La planificació lingüística de la llengua de signes catalana (LSC)’ (pdf)

David A. Klaus
‘The use of indigenous languages in early basic education in Papua New Guinea: a model for elsewhere?’ (pdf)

Joe MacDonnacha
‘The role of the university in meeting the needs of linguistic communities: an Irish case study’ (pdf),
‘The role of the university in meeting the needs of linguistic communities: an Irish case study’ (powerpoint)

Abdou Elimam
‘Revaloriser les langues afin de les promouvoir?’ (pdf)

Adil Moustaoui
‘Conflicto lingüístico y política lingüística en Marruecos: una propuesta de análisis’ (pdf)

Uuc-kib Espadas
‘La dimensión global del debate por los derechos lingüísticos en México’ (pdf)

2. Estudis de casos de revitalització i estandardització lingüística

Exemples de programes que tinguin com a objectiu la revitalització de llengües amenaçades. El paper de les noves tecnologies i el seu ús en les estratègies de revitalització lingüística. La descripció lingüística i la importància de la planificació, tant del corpus com de l’estatus, en els processos de promoció i protecció de les llengües.

Coordinador del taller: Joan Argenter. Conclusions del taller (català) (pdf) (versió castellana)

Panelistes:
Anvita Abbi
‘Vanishing diversities and submerging identities’ (pdf)

José Antonio Flores Farfán
‘Empoderamiento de las lenguas y culturas locales: ejemplos de México’ (pdf)

Martha Muntzel
‘The role of literacy in language revitalization’ (pdf)

G. Ambrosch, D. Halwachs, Y. Mantra, B. Schrammel
‘Romani as a case study of language codification and revitalization’ (pdf)

Mohand Tilmatine
‘Standardisation linguistique: le cas de l’amazighe (berbère) en Afrique du Nord’ (pdf)

Esteban Emilio Mosonyi / Jorge Pocaterra
‘Experiencias recientes en los pueblos indígenas de Venezuela’ (pdf)

F. Xavier Fargas
‘Estandardització i manlleus: la diversitat entra dins del corpus’ (pdf)

Michael Prosser
‘The prospects for the long-term survival of non-Han minority languages in the South of China’ (pdf)

Peter Wittenburg
‘The DOBES Program and its contribution to standardization and revitalization’ (pdf)

Eda Derhemi
‘Dysfunctional attrition and language maintenance in the Arbresh of Piana degli Albanesi’ (pdf)

3. Balanç de la recerca sociolingüística. Nous corrents i paradigmes

Nous paradigmes en la recerca sociolingüística: teories ecolingüístiques, complexes i holístiques. La planificació del multilingüisme i les anàlisis de cost-efectivitat. El contrast entre les teories sociolingüístiques més avançades i les polítiques lingüístiques oficials.

Coordinador del taller: Lachman Khubchandani. Conclusions del taller (anglès) (pdf)

Panelistes:
Elana Shohamy
‘The hidden agendas of language policy; effects on language rights’ (pdf)

T. Turell, R. Casesnoves, D. Sankoff
‘La base démolinguistique pour évaluer l’aménagement linguistique dans un contexte bilingue’ (pdf)

S. Ehrhart, C. Hélot
‘Building bridges or taking the ferry: pidgins, creoles and language acquisition in a multilingual setting’ (pdf)

Nadège Lechevrel
‘Ecologie des langues: le fait scientifique et l’idéologie’ (pdf)

Emili Boix
‘Les representacions: un camp d’investigació des de l’antropologia lingüística per a mantenir la diversitat’ (pdf)

François Grin *****
‘Do the concepts of resource allocation and resource distribution constitute useful paradigms for language policy?’ (pdf)

Pádraig Ó Riagáin
‘Does achieving the status of an official language make a difference in the long-term viability of a previously dominated minority language?’ (pdf)

Aija Priedite
‘What do qualitative and quantitative surveys tell us about language policy?’ (pdf)

Giovanna Campani
‘The role of language in the mobilization of ethnic and immigrant minorities’ (pdf)

Abel Montagut
‘La contribució de la llengua internacional esperanto a la supervivència de la diversitat lingüística’ pdf [text 1]pdf [text 2]

4. Legislació i drets lingüístics

Repàs de l’estat de la legislació lingüística a diferents parts del món i la repercussió que té en regions del món que estiguin seguint processos d’integració política o econòmica, com ara la Unió Europea, NAFTA, Mercosur i d’altres. Anàlisi d’alguns documents significatius: Carta Europea sobre les Llengües Regionals o Minoritàries, Declaració Universal sobre Drets Lingüístics i d’altres.

Coordinador del taller: Miquel Strubell. Conclusions del taller (pdf)

Panelistes:
Susana Cuevas
‘La Ley de derechos lingüísticos en México’ (pdf)

Christine Anthonissen
‘Walking the tightrope between policy and practice: Testing a national policy of language diversity in higher education language practices’ (pdf)

Dónall Ó Riagáin
‘Respect, understanding and tolerance: Language policy and the peace process in Northern Ireland’ (pdf)

Rosa Júlia Plá Coelho
‘A juridical approach to linguistic diversity in Europe: Considerations regarding adopting a catalog of basic language rights for national, international and European Union laws’ (pdf)

Christopher Stroud
‘Language rights and linguistic citizenship’ (pdf)

Niamh Nic Shuibhne
‘The EU and its language scheme: Before and after the enlargement’ (pdf)

Paolo Coluzzi
‘Problemas y dificultades en el proceso de planificación lingüística para las lenguas minoritarias italianas’ (pdf)

Mònica Sabata
‘La Declaració Universal de Drets Lingüístics’ (pdf)

Santiago Frigola
‘Legislació i drets lingüístics de la comunitat sorda’ (pdf)

Michelle Daveluy
‘Self-governance vs. lingusitic peace among the Canadian Inuit’ (pdf),
‘Self-governance vs. lingusitic peace among the Canadian Inuit’ (powerpoint)

5. Agents de la defensa de la diversitat lingüística (ONG, OIG, institucions de la societat civil)

Les organitzacions no governamentals i la seva lluita per la preservació de la diversitat. La participació efectiva de les organitzacions d’arreu del món en el disseny, elaboració i aplicació de programes de defensa de les llengües en perill.

Coordinador del taller: Denis Cunningham. Conclusions del taller (anglès) (pdf)

Panelistes:
E. Annamalai
‘The public perception of language diversity’ (pdf)

Barbara Trudell
‘The role of local agency in the defense of minority languages: Indigenous language committees in Northwest Cameroon’ (pdf)

Alan Hedley
‘Sustainable development through biocultural diversity: The role of international nongovermental organizations’ (pdf)

K. Lindh, L. M. Gashi
‘Multilingual online training for cultural understanding: Starting points and challenges’ (pdf)

Albert Raasch
‘Cohésion sociale, politique linguistique et Linguapax’ (pdf)

Nicholas Ostler
‘The defence of language diversity’ (pdf)

D. Solà, J. Vinyet
‘Voluntaris per la llengua’ (pdf)

Anikó Hatoss
‘Language maintenance and acculturation in the Hungarian diaspora of Queensland: a microcosm from which to learn’ (pdf)

A. Noguerol, R. Ramírez, D. Masats
‘L’enfocament plural de l’ensenyament de llengua (ües) a l’escola: el projecte Jaling: materials i propostes’ (pdf)

Radojica Petrovic
‘A system of web-based projects sustaining language diversity’ (pdf)

Premi Linguapax 2004

El jurat del premi Linguapax, format pels membres del Comitè Assessor de Linguapax, ha decidit guardonar enguany Joshua Fishman i Fernand de Varennes. La cerimònia de lliurament del premi té lloc el dia 23 de maig del 2004, durant la sessió de clausura del Congrés Linguapax X.