L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat l’any 2006, estipulava, en l’article 6.1, que “La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal és la llengua d’ús normal i preferent de les Administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament“.

El dia 28 de juny del 2010, el Tribunal Constitucional espanyol va dictar una sentència contrària, entre d’altres, a aquest article, com a resposta a un recurs presentat pel Partit Popular, en la qual s’afirmava que el català no era la llengua preferent de l’administració ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.

Linguapax va redactar una declaració com a resposta a aquesta decisió que limitava l’abast de l’ús del català, i que va fer públic el 29 de juny del 2010, tot afegint-se a nombroses respostes de la societat civil catalana a aquesta decisió del Tribunal Constitucional.

En aquest context, el dia 10 de juliol del 2010 va tenir lloc una manifestació multitudinària a Barcelona, amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, que va aplegar prop d’un milió i mig de persones. Aquesta manifestació va ser convocada amb el suport de la majoria de partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya, els sindicats i unes mil sis-centes entitats de la societat civil, entre les quals també hi havia Linguapax.

Aquest és el text de la declaració feta pública per Linguapax el juny del 2010.

Els directius i membres del Consell Assessor de Linguapax, organització no governamental internacional que promou la protecció de la diversitat lingüística, coneixedors de la sentència del Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol, que ha declarat inconstitucional l’article 6.1 de l’Estatut de Catalunya que reconeixia el català com a llengua pròpia de Catalunya i assegurava el seu caràcter preferent a l’administració pública i a l’ensenyament, manifestem que:

1. És un error afeblir l’estatus legal de la llengua catalana. Sense la consideració de llengua pròpia el seu ús continuarà retrocedint a favor de la llengua castellana, beneficiada ja per centenars de disposicions jurídiques.

2. L’Estat espanyol, que podia considerar-se un exemple de protecció de la diversitat lingüística, passa a formar part del grup d’estats que mantenen una jerarquia entre les llengües i accepten els processos de substitució lingüística a favor de les llengües més protegides.

3. La societat catalana, que vivia de manera no conflictiva el seu procés de recuperació de la llengua perseguida durant els anys de dictadura, és víctima d’una agressió provocada artificialment i que dificultarà una convivència lingüística que fins ara era una referència exemplar a nivell internacional.

En conseqüència, manifestem el nostre desig que aquest error es pugui solucionar amb un aprofundiment del respecte a la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

Barcelona, 29 de juny de 2010

Els signataris de la declaració són representants d’arreu el món, incloses nombroses personalitats actives en la defensa dels drets lingüístics.

Es pot consultar el text i les signatures de la declaració (en català i en anglès) en format pdf.

Declaració de Linguapax sobre la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol que afebleix el reconeixement legal del català (pdf, 10 pàgines)

Share