Les delegacions internacionals i els coordinadors dels grups de treball de Linguapax s'han reunit del 15 al 18 de setembre a la seu del Centre UNESCO de Catalunya, en tres dies intensos de treball i de posada en comú.
Els participants, que representaven, en bona part, totes les regions del planeta, van rebre la benvinguda del president de Linguapax i director d'UNESCOCAT, Miquel Àngel Essomba, de Fèlix Martí, president honorari de Linguapax, d'Antoni Mir, director de Linguamón - Casa de les llengües, i de David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, entitats que des de fa anys recolzen i cofinancien les activitats de Linguapax arreu del món.
El primer dia els membres de la xarxa de delegacions Linguapax d'Àfrica, Europa, Àsia, Amèrica i Pacífic, a la qual darrerament s'han incorporat noves delegacions procedents d'Austràlia, Eslovènia i País Basc, van explicar els projectes en els quals estan implicats: accions de revitalització de llengües locals, sensibilització sobre les llengües minoritzades, promoció dels drets lingüístics, documentació de llengües locals i promoció del seu ús entre els parlants, promoció del multilingüisme, producció de materials didàctics i extraescolars, etc.
Els dies següents van tenir lloc les reunions dels grups de treball sobre treball en el terreny (community-based work) i diversitat lingüística i pau (drets lingüístics), coordinats respectivament per Neville Alexander, de la Universitat de Cape Town (Sud-àfrica), i Fernand de Varennes, de la Universitat de Murdoch (Austràlia), membres del consell científic de Linguapax; durant aquestes sessions les delegacions van contribuir amb les seves experiències i reflexions sobre els temes esmentats a la definició conjunta de programes concrets i de mètodes de treball compartits.
Justament en relació amb els drets lingüístics, aquests activistes de la diversitat no podien deixar d'ocupar-se de la situació del català, especialment després de la sentència del Tribunal Constitucional de l'Estat espanyol que va declarar inconstitucional l'article 6.1 de l'Estatut de Catalunya, el qual reconeixia el català com a llengua pròpia de Catalunya i assegurava el seu caràcter preferent a l'administració pública i a l'ensenyament.
Aquest va ser el tema de discussió de la sessió de la tarda del dijous 16, presidida per l'Antoni Milian Massana, de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, i de Miquel Strubell, de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya.
L'últim dia va tenir lloc una jornada molt especial, en la qual els membres de la xarxa internacional Linguapax van poder experimentar la diversitat lingüística de la ciutat de Barcelona. Es tracta de la sessió de presentació del projecte "Ciutat Multilingüe, Comunitats de Coneixement", cofinançat per l'Ajuntament de Barcelona, que es proposa activar el potencial de la diversitat lingüística en el context de la Barcelona multilingüe fent de les diferents comunitats de parlants participants actius de processos creatius, de generació de coneixements plurals sobre la ciutat i la coexistència multilingüe.
Hi van participar, asseguts els uns al costat dels altres, parlants de diferents llengües- tàrtar, serer, castellà, hongarès, català, sard, farsi....- residents a Barcelona, els experts i activistes de la xarxa internacional de Linguapax, representants d'entitats que treballen la diversitat lingüística des del punt de vista acadèmic, com ara el Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades -GELA, de la Universitat de Barcelona, i artístic, com l'associació transcultural Com-fusió, etc..
En aquesta reunió, que va ser molt viva i rica per la diversitat de les contribucions dels participants, es van posar les bases d'una interrelació constant entre Catalunya i les regions de les delegacions Linguapax, que passa a través de totes les llengües que s'hi parlen.