Com es pot barrejar les noves tecnologies amb l'esperit hedonista de les cultures indígenes mexicanes per mantenir vives les seves llengües? Ho saben molt bé els investigadors del Centre de Recerques i Estudis Superiors en Antropologia Social (CIESAS). Han estudiat durant anys les llengües indígenes i ara viatjen per Mèxic sorprenent el públic amb carpes com si fossin un circ ambulant, i animant-lo amb la seva col·lecció de recursos lingüístics: vídeos, llibres, jocs i animacions sobre esdevinalles, mites, embarbussaments, contes i llegendes de diferents cultures indígenes; organitzen activitats lúdiques per involucrar els assistents i distribueixen el material entre els habitants dels pobles que visiten.
El gaudi caracteritza profundament les cultures indígenes, les quals no separen les llengües de la poesia i la música, i fan de l'expressió tota una performance; per tant, utilitzar les seves pròpies tècniques, integrant-les a les eines que ofereixen les noves tecnologies, és una manera d'estimular la participació de la col·lectivitat en l'elaboració i la difusió del coneixement, i sortir així de l'òptica acadèmica de recollir dades sobre les llengües des de l'observació passiva.
En aquesta línia el CIESAS, base de la delegació llatinoamericana de Linguapax, encapçalada per José Antonio Flores Farfán, té un altre gran projecte: la creació del laboratori Víctor Manuel Franco, una mena de gran carpa virtual amb materials interactius en set idiomes, entre els quals el nàhuatl, el seri, el mixe i el huave, que permet treballar sobretot amb els infants, perquè reforcin les seves llengües pròpies a través del repte i del joc, com acostumen a fer els seus avis.
Alguns materials es poden trobar a la pàgina web de José Antonio Flores Farfán
Alguns materials es poden trobar a la pàgina web de José Antonio Flores Farfán