Taules rodones Linguapax en el marc del 1r Congrés internacional de revitalització de llengües indígenes i minoritzades

(L’accés a les taules rodones Linguapax és lliure)

Del 19 al 21 d’abril, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Vic seran les seus del 1r Congrés internacional de revitalització de llengües indígenes i minoritzades que té per objectiu abordar des de la perspectiva de la recerca, la pedagogia i la pràctica la situació de les diverses llengües i cultures de les poblacions indígenes i minoritzades d’arreu del món. El congrés pretén que els participants estableixin un diàleg global i, al mateix temps, que serveixi de fòrum per intercanviar idees, experiències i recerca en revitalització de llengües des d’una perspectiva interdisciplinària.

En aquest marc, Linguapax proposa dues taules rodones complementàries en la línia temàtica 1 del Congrés: El valor de la diversitat lingüística, des d’una perspectiva operativa. El díptic plantejarà diferents tipus d’aliances que generen contextos per a la preservació i continuació de la diversitat lingüística, i mostrarà com una mirada plural sobre la diversitat lingüística emergeix de l’experiència que desplega la xarxa internacional Linguapax.

Taula rodona LINGUAPAX-I: Generació de contextos per a la diversitat lingüística: xarxes de cooperació lingüística, cultural i digital.

Dijous 20 d’abril, 9.00- 10.30 h – Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585,  aula 111, Pati de Lletres)

La Taula Rodona-I presentarà tres àmbits en què la cooperació (formació de xarxes i aliances) genera contextos per a la diversitat lingüística. Seran exposades les lògiques especifiques d’aquests àmbits i alhora les àrees de diàleg potencial entre ells – idealment, amb l’objectiu que en surti una col·laboració productiva i sostinguda -:

1.- La “cooperació lingüística”: xarxes internacionals de projectes / intercanvi d’experiències en revitalització lingüística. A càrrec d’Andoni Barreña (Garabide Elkartea, País Basc).

“La cooperación lingüística persigue la transmisión de experiencias y conocimientos entre pueblos y comunidades que viven procesos de pérdida lingüística y cultural o procesos de revitalización lingüístico-cultural. Se fundamenta en el intercambio de experiencias y en la asunción de la diversidad como valor a fomentar. En el s. XXI surgieron en el País Vasco organizaciones que trabajan en la cooperación lingüística de un modo sistemático, principalmente en el área de la construcción de la escuela en lengua originaria, la creación de una estructura de alfabetización y enseñanza de la lengua a adultos, la planificación lingüística, la utilización de las nuevas tecnologías de la comunicación o la creación de materiales y productos culturales.  Se mencionarán, como ejemplos, el Curso Experto en Estrategias de Revitalización Lingüística y los casos de intercambio de experiencias con los pueblos nasa, nahuat y kaqchikel.”

2.- La diversitat lingüística digital, amb Claudia Soria (Consiglio Nazionale delle Ricerche, Pisa).

“In my presentation, the audience will be engaged in a reflection over the importance of promoting digital language diversity as an issue of equal digital opportunities for all languages. We will show examples of what the digital world can offer for sustaining linguistic diversity, as well as a sneek peek about the results of the first survey into the digital needs of regional and minority language speakers, carried out in the framework of the Erasmus+ Digital Language Diversity Project.”

3.- La cooperació cultural. Es tracta d’un domini consolidat i amb eines ben establertes que rarament entra en contacte amb l’esfera de la revitalització lingüística. En aquesta ocasió de diàleg, la Taula permetrà posar en contacte lèxics i xarxes/plataformes potencialment útils per als lingüistes/activistes. Amb Jordi Baltà, expert en relacions culturals internacionals, membre de la Comissió de cultura de l’organització de Ciutats i GovernsLocals (CGLU).

“Quines confluències operatives es poden trobar entre la promoció de la diversitat lingüística i l’entorn de la cooperació cultural. Comentari d’algunes eines: Agenda 21 per a la Cultura, la campanya global Culture 2015 goal  – per a la inclusió de la cultura en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (Nacions Unides)-, etc.”

La Taula pretén, d’una banda, optimitzar el potencial relacional del congrés posant en diàleg dues perspectives que tenen la intenció de participar-hi de manera individual (1 i 2).  De l’altra, incorporar una perspectiva externa a l’entorn habitual de la revitalització lingüística, el camp de la cooperació cultural internacional -que sol actuar segons lògiques i circuits en què la diversitat lingüística rarament entra en joc de  manera orgànica-.

Coordinadora de la taula: Alícia Fuentes-Calle, Linguapax (Barcelona).

Taula rodona LINGUAPAX-II .  Plural Ways to Approach Plurality.

Dijous 20 d’abril, 15.30- 16.30 h – Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585 – Aula 111, Pati de Lletres)

Linguapax va ser creada per la UNESCO en 1987. Actualment és una organització no governamental amb seu a Barcelona des de l’any 2001. Coordina una xarxa internacional de projectes de sensibilització i revitalització lingüística en diverses àrees del món.

La perspectiva del terreny presentada per diversos membres de la xarxa Linguapax oferirà una visió plural sobre les formes d’abordar la diversitat lingüística — d’acord a les ideologies lingüístiques locals i a diferents estratègies de revitalització–.

Aquesta mostra panoràmica voldrà ser il·lustrativa de les « formes plurals de concebre la pluralitat », en termes d’un dels membres de Linguapax, Lachman Khubchandani.

Coordinadora de la taula: Alícia Fuentes-Calle, Linguapax (Barcelona). Amb:

  • José Antonio Flores Farfán, CIESAS, Mexico D.F. Practical examples of languages experienced to channel local knowledge and sense of well-being, mainly through the arts, by revitalization projects in Latin America.
  • Maya Khemlani David, University of Malaya, Kuala Lumpur. In autochtous multilingual settings, particular viewsof languages entails particular strategies to revitalise them. Often partial use in different spheres of social life accounts for accepted/sustainable linguistic vitality. “When languages are endangered what are the ways we can revive them? At times we have to be practical and suggest means which are acceptable to the community which is experiencing language shift.” Maya Khemlani will discuss some of the methods suggested for the Sindhi community.
  • Mercè Solé, UOC, Arts i Humanitats / Linguapax-Barcelona. Multilingual Barcelona from the perspective of the newly arrived languages will be considered via the Linguapax Project “El tractament de les llengües de la immigració en les comunicacions municipals” (how migrant languages are dealt with in different levels of local government).
  • Pep Cru, University of Newcastle. Over the last years, the Linguapax Review has been a tool to approach linguistic diversity worldwide – its preservation and continuation –  through the lens of cities, youth, and digital media.
  • Sonja Novak-Lukanovic, Institute of Ethnic Studies, Ljubljana. The almost universally successful construction (and aspiration) of languages as treasures to be preserved as precious (and as solid as) stones – a most challenged view: The example of Slovenia’s language-nation-state.

 

Atenció: Els serveis addicionals (documentació, refrigeris, certificats d’assistència, trasllat a la UVic, etc.) són reservats per a les persones inscrites al congrés.