Jornada “Rapejant … relocalitzar el poder creatiu de les llengües”

El delegat de Linguapax Europa, Josep Cru, col·laborador del projecte europeu CRIC sobre “narratives culturals de la crisi i la renovació” participa en una jornada celebrada en la Universitat de Playa Ancha, Xile.

Reproduïm a continuació l’article publicat per la UPLA en la seva pàgina web:

Text de la notícia en Mapudungun

La música com a vehicle de revitalització de llengües ancestrals

“Escolta la nostra conversa. Tots diem no t’avergonyeixis, que desperti el teu cor. ‘Parla mapudungun !! “, diu de fons la cançó que ens rep a la Jornada “Rapejant … relocalitzar el poder creatiu de les llengües “, celebrada a la Universitat de Playa Ancha.

La lletra de la cançó no l’entenem, perquè a Xile les llengües ancestrals no són part del currículum de formació escolar, però amb la música els joves les han fet ressorgir.

L’activitat es va organitzar en el marc del projecte europeu Accions Marie Sktodowska-Curie Narratives Culturals de la Crisi i la Renovació (CRIC), finançat per la Unió Europea, on la UPLA amb el degà de la Facultat de Ciències Socials, Dr. Felip Gascón i Martin i la investigadora del Centre d’Estudis Avançats, Dra. María Angélica Oliva, integra l’equip xilè juntament amb la Universitat de la Frontera, sota el lideratge de la Universitat Austral.

“Es tracta d’una iniciativa de recerca i internacionalització sobre les narratives culturals de la renovació i la crisi. Són quatre universitats europees i 6 llatinoamericanes, amb un total de 40 investigadors, que des 2016 i durant 4 anys, anirem generant una gran xarxa global d’investigació “, va explicar la Dra. Oliva.

Durant la jornada, l’expert en diversitat lingüística de la Universitat de Newcastle, d’àmplia trajectòria a Europa i Llatinoamèrica, Dr. Josep Cru Talaveron, s’ha referit al “Rap bilingüe: usos estratègics per a la revitalització de les llengües originàries”.

Rap i hip hop

En la seva conferència el Dr. Cru va presentar la situació de les llengües indígenes a Amèrica Llatina i la planificació d’una política lingüística a diferents països.

Va oferir un panorama de les llengües que es parlen a Xile, per després aprofundir en com els joves s’estan reapropiant de les llengües indígenes. Molts d’ells no parlaven la llengua originària, perquè no la van rebre com a herència dels seus pares per qüestions d’estigma o de racisme, va explicar l’investigador de Newcastle.

Va sostenir que “gràcies a la música aquestes llengües estan ressorgint, per exemple, a través de l’hip hop i del rap, per reapropiar-se una identitat ètnica. Els joves comencen llavors a utilitzar les llengües com un instrument artístic i de revitalització “.

Va subratllar que s’ha de donar molta més èmfasi a les persones com a agents de política lingüística. “Les polítiques institucionals fallen en molts casos. Encara que hi hagi política d’educació intercultural bilingüe a la majoria dels països d’Amèrica Llatina, inclòs Xile, totes aquestes polítiques institucionals són simbòliques, no arriben realment als joves perquè facin servir les llengües ancestrals “.

És a través de la música, d’una manera lúdica i artística, que els joves estan revitalitzant i revaloritzant les llengües ancestrals, “no del que ve de dalt, de l’Estat, sinó del que ve des de les bases, del que surt de la gent “, ha conclòs Cru.

Després de la conferència es va treballar en modalitat de taller on es va reflexionar sobre el tema.

 

Share