Finalitzen les jornades “Linguapax 30 anys”

Els 23 i 24 de novembre Linguapax, entitat basada a Barcelona i nascuda en el si de la UNESCO fa 30 anys, va celebrar una trobada internacional al voltant de les llengües del món: en quin estat es troba la diversitat lingüística mundial, quines perspectives i rellevància té aquesta diversitat en el món globalitzat d’avui.

La jornada del 23 va tenir lloc a l’Aula Magna de Casa Convalescència-UAB. En una primera part, l’acte va comptar amb el missatge ofert per Vigdís Finnbogadóttir, expresidenta d’Islàndia, presidenta honorària de Linguapax i presidenta del Centre Internacional Vigdís per al Multilingüisme i la Comprensió Intercultural (Centre UNESCO de Categoria 2, Reykjavík).

La jornada va fer balanç de com la diversitat lingüística del món ha estat observada durant les últimes dècades, en termes generals tot polaritzant la qüestió en dos grans temes :
• Com preservar i revitalitzar la diversitat lingüística del món, amenaçada de desaparèixer en gairebé el 90 % al llarg d’aquest segle;
• Com assolir unes condicions òptimes de comunicació en el món globalitzat. Un debat que oscil·la entre la controvèrsia sobre els efectes de subordinació provocats per les llengües franques internacionals (com ara l’anglès), i l’optimisme provocat per les noves fronteres que les tecnologies obren per a la comunicació humana.

Peter Austin va descriure el pas de la documentació de llengües per al mer benefici acadèmic, a la manera de l’extracció de recursos naturals, a la revitalització, que implica la participació de les comunitats lingüístiques en la conservació i projecció del patrimoni propi. El programa Engaged Humanities en dóna testimoni. Per la seva banda, el professor Nicholas Ostler, historiador de les llengües i autor prolífic, va presentar la via de la llengua franca com una de les maneres de creuar el pont entre llengües. La seva tesi, que les tecnologies de la llengua substituiran les opcions de llengües particulars (com ara l’anglès) deixa oberta per altra banda la qüestió de com aquesta tendència revertirà, efectivament, la taxa d’extinció de llengües del món.

El professor Sinfree Makoni ens va recordar que, en qualsevol cas, les llengües, tal com les concebem en l’acadèmia occidental i les hem anat administrant en diversos àmbits, són invencions: han estat quantificades, etiquetades amb noms i se n’han construït al voltant conceptes d’indigenisme aliens a les cultures i llengües mateixes.

Els paisatges lingüístics del món estan avui en flux permanent. Com afectaran els escenaris emergents de la comunicació humana la nostra concepció i experiència de les llengües? Kamran Khan, Eddie Avila i Susan C.Herring ens van oferir tres mirades sobre aquesta qüestió, respectivament: com gestiona un ciutadà la seva condició multilingüe davant d’estructures oficialment monolingües (tests de ciutadania al Regne Unit)?, com fan servir les comunitats indígenes les xarxes socials per revitalitzar les seves llengües?, quines són les noves modalitats de comunicació humana mediades computacionalment? La sessió va presentar així una seqüència de nous escenaris que obliguen a repensar com ens representem les llengües, quina idea ens en fem.

La jornada va acabar amb la cerimònia de lliurament del Premi Linguapax, enguany concedit a Matthias Brenzinger, per la seva contribució incansable a la vida de les llengües de les comunitats més marginades tant a Àsia, com a Àfrica, especialment, on dirigeix actualment el Centre per a la diversitat lingüística africana.

La trobada es va reprendre el dia següent, a l’auditori del CERC, Pati Manning. El debat es va centrar en aquest cas en la relació entre tradicions espirituals i llengües a les ciutats globals. Jordi Pigem, des de la filosofia de la ciència, Nicholas Ostler, des de la història de les religions creuada amb la història de les llengües, i Vally Lytra, des de la sociologia, van obrir un ventall de punts de vista sobre la qüestió. La sessió va concloure amb una taula amb representants de diverses comunitats religioses de la ciutat que van presentar diverses maneres com la diversitat lingüística es desplega en el context de la pràctica espiritual.

El conjunt de presentacions del dia 23 així com un breu document de conclusions constituiran l’Informe Linguapax 2017. Una altra publicació monogràfica al voltant de la jornada del dia 24 apareixerà durant el primer trimestre de 2018.

Linguapax és una organització no governamental amb estatus consultiu davant la UNESCO i que té la seva seu a Barcelona. Linguapax treballa per la preservació i revitalització de llengües, per l’activació de la diversitat lingüística com a motor de coneixement i creació.

Share